I altres animals

Toni Llobet

La burra de la Merkel?

Zoom

Nois, la cosa és més greu i tot del que ens sembla.

No és només que el jovent preparat marxi a Alemanya o que se'ns dicti la política econòmica des d'allà dalt. Els alemanys -rigorosos, disciplinats, seriosos, complidors, capquadrats... però no pas burros!-, se'ns queden també els rucs. Sí, els rucs catalans, els de l'enganxina.

Zoom

Li ha arribat l'hora, a la Móra. La nostra burreta catalana nascuda entre nosaltres fa any i mig ha trobat finalment destí: se la van endur fa poques setmanes. Els nens s'ho han pres amb una naturalitat quasi sorprenent, tot i que ja sabien que la de la Móra era una amistat amb data de caducitat. Finalment, ens la va comprar el mateix tractant de bestiar que ens va vendre la mare -que conservem.

No sé com s'ho fan, aquesta gent que comercia amb bestiar, que aconsegueixen vendre't a 10 i comprar-te a 3. Però això és una altra història.

Quan la Móra ja era al camió, i jo tenia els 3 a la butxaca, se'm va acudir preguntar quin era el seu destí final.

-Alemanya! En compren molts, ara, els alemanys, de burros catalans. Portem un camió ple cap allà dalt aquesta setmana.

Com va passar al segle XIX amb els burros catalans, que s'exportaven a Nord-Amèrica a centenars per fer les millors mules del món, que tirarien dels carros de la conquista del Oeste -no és mite, és literalment així-, ara és la potència econòmica del moment la que ens compra els ases. Ens venem el país a trossos, burros inclosos.

Allò que a tanta gent li va passar amb els pisos, a la nostra família ens va passar amb el burro català: vam comprar a preu de pilotasso i hem venut a preu de crisi. Els burros, per sort, i a diferència dels pisos buits, són carinyosos, bonics, suaus i si són femelles, es poden fecundar i reproduïr. Si mai la cosa està tan fotuda que la tracció animal torna a ser competititva -i em temo que no som gaire lluny d'aquest escenari...-, ens quedarà l'opció de fer parir la burra de nou i vendre'n la descendència, aquest cop a un preu més just.

Tot i que si arriba aquest moment, si seguim així, els alemanys tindran, de nou, la paella pel mànec: ara tenen la Volkswagen i no sé quantes coses més, i llavors tindran, també, la Móra i ves a saber si també la major part dels burros catalans del continent -i del món, potser. I els haurem d'anar a comprar a ells els nostres propis burros.

Que no?