I altres animals

Toni Llobet

Entre bullying gallinaci i TDAH caprí (II)

Zoom

Vet aquí la petita crònica de l’intent de reportatge fotogràfic sobre els conflictes socials de l’aviram de casa, feta ahir en una estona de llum brillant, un xic abans d’anar a escola, havent dinat.

...

Com que les pobres ponedores es passen bona part del dia acollonides en un racó de l’interior del galliner, les vam fer sortir a fora, per fer-se la foto de grup al sol de la tarda.

L’arrogància dels galls empordanesos, però –amb les gallines empordaneses tot darrere, escudant-s’hi i alhora esperonant-los-, de seguida va sortir a la llum: en un no-res ja teníem les ponedores fugint per cames a l’altre extrem del corral. Els nens, maldant per no ensopegar entre palla, fustotes i cagallons varis, seguint les nostres instruccions confuses, van aconseguir fer-les venir cap a mi, a l’abast de la càmera, però van ser rebudes de nou amb cops de bec i amenaces xulesques per part del gall més mal-parit de la tribu, el de llom lleonat.

La mare em mirava el mòbil: 14.47. Compte, no trepitgeu cap ou! Una de les ponedores es va entestar a fugir per un racó impossible, al costat de l’accés a l’interior del galliner. Amb el cul –la cloaca, en terminologia zoomorfològica- exposada a la fogositat incontinent dels mascles empordanesos. La meva filla li va obrir la porta espontàniament, per donar-li una possibilitat d’escapar foscor endins. No comptàvem amb la Pepa, però, que fins aquell moment havia estat tancada i tan bon punt va veure la llum va sortir disparada des de dins, com un diable negre, disposada a no perdre’s ni un minut de l’espectacle. Fidel al seu estil, la cabra va ignorar totalment el món al seu voltant i el nostre propòsit, i es va dirigir directa cap a mi, buscant alguna llaminadura, o almenys un primer pla en plena ràfaga de fotos.

14.48. La gallina ponedora acorralada, mentrestant, amb l’ensurt de la cabra sorgida del no-res, va fugir esperitada cap a l’altra punta del corral, passant sota les cames del nostre fill gran, que es gronxava sobre la branca trencadissa d’un saüc, agafat, per seguretat, a un precari branquilló d’heura –allò tan títpic dels nens, de prendre riscos innecessaris en moments inoportunts... La Pepa, amb aquella hiperactivitat tan cabruna, aliena a tot, anava belant mentre reclamava una mica d’atenció o qualsevol altre feedback, perseguint l’objectiu de la càmera; els galls expressaven el seu domini testosterònic sobre les pobres ponedores per ous, sense miraments, mentre les gallines empordaneses s’ho miraven des de darrere com si res, fidels al tòpic que les vincula amb l’ofici que diuen que és el més antic del món...

14.51. Als nens, per acabar-ho d’adobar, se’ls va acudir enfilar-se pel tancat, exposant-se a claus rovellats i fil-ferros traïdors, i sortir així del corral, que malauradament és molt més Opádel que voldríem. La Pepa va decidir imitar-los i amb les potes del davant, clavant les peülles agudes a l’enreixat, va vessar la galleda-abeurador sobre els meus peus. Les violacions indiscriminades de gallines ponedores seguien impunement a un metre de la nostra posició. Els nens es negaven a sortir si no era grimpant. La mare ens tornava a preguntar l’hora. I la cabra insistia a repetir una vegada més la seva personal valoració de l’escena: “Béeeeeee!

14.51. Va, cap a cole! Els vaig treure d’aquell enrenou agafant-los dels braços, com aquells helicòpters que salven els nàufrags in extremis. Amb la mateixa decisió amb què reclamava atenció, de cop la Pepa es va posa a buscar els darrers grans d’ordi al fons de la menjadora, com si li acabés de venir al cap que tenia una gana atroç. Les gallines ponedores van aprofitar un moment de distracció dels galls per esmunyir-se dins el galliner, mentre les seves homòlogues empordaneses miraven de resoldre un petit litigi entre elles. Els nens, cap a l’escola. Cadascú al seu lloc. Espero que a classe no se sentís massa la farum de gallinassa...

La vida dins un corral és menys bucòlico-pastoril del que expliquen i il·lustren tot sovint els llibres per a mainada. De fet, ja ho esbossa la cançoneta popular catalana, que, amb subtilesa, ens introdueix la problemàtica del bullying gallinaci: "El gall i la gallina, estaven al balcó..."

Zoom