Tafaneria de pit-roig

Res de l'altre món, avui. Només el pit-roig que, fidel al modus operandi indiscret de la seva espècie, s'ha passejat pel nostre jardí aquests dies que hem remenat la terra, hem transplantat hortènsies i hem sembrat bulbs de narcissos i tulipes i vés a saber què més -si surt, surt, ja us ho explicaré a la primavera-. El murri no s'espera ni dos segons, et gires un moment i ja el tens allà, com supervisant la feina feta, a veure si ha quedat algun cuc o alguna cuca al descobert, per cruspir-se'l. Els nens xalen, amb el pit-roig. Tan rodonet, tan acolorit, tan desvergonyit, tan de bon veure. Són així, els pit-roigs, tenen una tafaneria indòmita que pot més que qualsevol por innata d'ocell salvatge. Més curiosos que prudents; com si fossin nens.