I altres animals

Toni Llobet

Quinquis, del jardí a plaça Catalunya

Us explico. Amb el fred d'aquestes setmanes i el jardí ben ple de tiberi per als ocells, darrerament hem rebut uns visitants alats una mica txungus.

Uns veritables quinquis, vestits de negre lluent, desvergonyits, cridaners, maleducats, sempre en grup, fins i tot destroyers: els estornells. Primer els costa atrevir-se a baixar, però de seguida que un ha gosat tocar terra ja en són dos, i tres, i una dotzena, i dues, i perquè el jardí és petit, que si no n'hi hauria un centenar. Espanten tot altre ocell i tot ho remenen. Caminen frenètics i piquen a tort i a dret, cucs, cuques, llavors o el que sigui.

Els estornells, aquells ocells que de dia s'escampen aquí (al nostre jardí) i allà, i que els vespres d'hivern s'ajoquen en volades de milers -de desenes de milers i tot- a plaça Catalunya.

Parlo de la plaça Catalunya de Barcelona, és clar, on si més no quan jo hi vivia sempre hi eren, a l'hivern. Però de fet podria parlar de qualsevol plaça Catalunya, perquè d'estornells n'hi ha arreu i arreu tenen certa predilecció per les places Catalunyes. La de Barcelona, la de Perpinyà o la d'Olesa de Montserrat, entre tantes altres. Places que acostumen a ser cèntriques i ben guarnides d'arbres corpulents on ajocar-se, protegides de la natura salvatge dins la inhòspita urbanitat i més calentones en estar a l'úll de l'huracà de la contaminació urbana.

Ara que l'hivern encara aguanta, aquells de vosaltres que teniu la sort de viure a ciutat no deixeu passar l'oportunitat d'acostar-vos a la plaça Catalunya -o equivalent- que tingueu més a l'abast per gaudir de l'espectacle de les acrobàcies i coreografies aèries dels estornells quan se'n van a dormir. Un show per a tota la família, de gratis i cada tarda, en directe. Només cal assegurar-se de no estar a primera fila, a la vertical dels arbres on van a dormir, perquè els estornells pateixen incontinència nocturna severa: mireu-vos l'estat dels cotxes aparcats a sota i ho podreu comprovar.

Però bombardeig fecal a banda, segur que si veiéssim una dansa celestial com aquesta a la tele al 33 havent dinat i ens diguessin que és a Nairobi ens semblaria digne de viatjar per veure-la. Doncs ja ho sabeu, la teniu ben bé al davant del cortinglès, sortint de la feina o de l'escola: no hi ha excuses.

PS: Us adjunto un de tants videos sobre el tema que he trobat al Youtube, en aquest cas a Roma, però podria ser a la vostra ciutat...