Proposta de viatget per Setmana Santa

Setmana Santa i amb criatures, què fem? Des del blog us proposoalgunes sortides. En ordre creixent de localitat i facilitat -i de sostenibilitat-: des del típic viatge propi d'aquests dies -ni massa aprop, ni massa lluny, i marxant del país per fer-lo més exòtic- fins a una activitat que podeu fer sortint a peu de casa. I tot plegat, que sigui compatible amb les criatures, que les acosti a la natura, que resulti enriquidor, divertit, interessant per a tota la família i que no sigui la típica proposta de Setmana Santa del Descobrir o d'un dominical qualsevol, al Montseny o al delta de l'Ebre (que estan la mar de bé, també, que consti!). Tela el repte! Som-hi! Primera proposta: un viatget per refrescar l'esperit!| Carretera i manta cap a una marea d'ocells i la duna més gran del món! La sortida més potent i agosarada -per llunyana-, segurament també la més cara però alhora la més exòtica, consisteix a travessar França de llevant a ponent i visitar la seva costa atlàntica, concretament la badia d'Arcachon. Sis hores i escaig de cotxe des de Barcelona -650 km, quasi tot autopista-, passant per llocs que mereixen una parada llarga com ara Carcassona o Tolosa (o posats a fer us podeu allargar fins a Burdeus un cop allà). Potser us semblarà lluny, però si fa no fa és com anar a Santander: una cosa assumible per uns dies de setmana santa. -Què hi trobarem? A banda de l'aire fresc i sempre tonificant de l'Atlàntic, hi ha dos paratges sensacionals a visitar: L'un, el Parc Ornitologique du Teich, un aiguamoll laberíntic ple d'estanys, passeres de fusta, corriols i observatoris d'ocells perfectament condicionats, on aquests dies s'hi acumulen milers d'ocells migradors de desenes d'espècies. L'altre, la dune du Pilat, la duna mòbil litoral més gran del món. O això diuen: sona estrany estant aquí al costat, a França, però quan hi ets a dalt te n'adones que tela marinera... una veritable muntanya de sorra tan carregosa de pujar com divertida de baixar rodolant!

El Parc del Teich: Aquests dies -finals de març/inicis d'abril- són el pic de la migració per incontables ocells que, provinents de l'Àfrica, pugen per les costes atlàntiques cap al nord d'Europa. Al Teich troben un ambient acollidor, amb aliment i hàbitat per a totes les espècies. Com que tot el Parc ha estat dissenyat per facilitar l'observació dels ocells salvatges i està situat en un lloc estratègic, a pocs indrets en podreu veure tants i de tant a la vora! No oblideu però de dur prismàtics i una guia d'identificació. També haureu de consultar les taules de les marees, ja que quan hi ha marea alta els ocells que s'alimenten a les platges fangoses pugen cap al recer del Parc del Teich, i s'hi concentren en grans estols: és el millor moment del dia per visitar-lo. La quantitat d'itineraris, pontets, miradors i aguaits de fusta i la varietat d'ambients fan del Parc un lloc molt amè per als nens, ja que permet fer recorreguts circulars de diferents durades en un entorn natural, sempre perracons atractius -us evitareu "patejades" enmig del no-res, d'aquelles que cansen tant a les criatures com als seus pares-, i molt fotogènics. Val la pena! La dune du Pilat: El que us deia: la duna litoral més gran del món. S'hi arriba travessant un gran bosc ondulant de pins que creixen, precisament, sobre dunes de sorra. Al peu de la gran duna hi trobareu un aparcament i un ambient així una mica "de txiringuito" que no promet gaire, però la duna en sí és espectacular, amb els seus 107 metres d'alçada. Jo quan hi vaig ser vaig pujar-la al capvespre i la vista de la posta de sol sobre l'Atlàntic a ponent va ser sensacional. A llevant s’hi veu la inmensitat de les pinedes de les Landes, i si fa bon temps, al sud, els Pirineus. Confesso que quan hi vaig anar encara no tenia criatures, però el lloc estava ple de famílies amb nensfent el bèstiaduna avall, passant-s'ho pipa, i de seguida vaig pensar "quan tingui criatures hi he de tornar, aquí". És un lloc per alucinar fent el ruc i per alucinar pensant que el vent, granet a granet, ha anat acumulant una muntanya de sorra com aquesta, de dos kilòmetres de llarg... no som ningú!!! A més a més... Prop del Teich, a l’estuari del riu Eyre, les vostres criatures mediterrànies al.lucinaran amb les pujades i baixades de la marea, que canvien el paisatge en poques hores i deixen les barques en sec. Tot al voltant de la badia d’Arcachon hi ha un fantastic carril bici –molt planer i sense cotxes!-: les bicis les podeu llogar allà mateix (amb carret per a criatures!). I a Arcachon hi ha un aquari-museu del mar xulissim, ideal per descobrir l’Atlàntic sense mullar-se un dit! Tot i que també podeu divertir-vos buscant petxines de tota mena a les platges aprofitant la marea baixa (alerta amb les pujades de nivell del mar, també!), visitar un conreu d’ostres a La Maison de l'Huître de Gujan-Mestras i gaudir del peix i del marisc atlàntics a taula en algun restaurant costaner...