I altres animals

Toni Llobet

Plomes i escates, present i futur

Zoom

Les nostres criatures van tornar ahir diumenge entusiasmades, airejades i flairoses d'un show de plomes i escates en plena mar. Fou una petita reproducció a escala d'un espectacle que passa desapercebut, gairebé cada dia feiner, mar enfora, a mitja tarda, quan les barques d'arrossegament tornen de feinejar.

Centenars de gavians, gavines i molts d'altres ocells marins segueixen les embarcacions per cruspir-se tot el peix de més -massa-, que els pescadors llencen per la borda. Peix descartat, per petit, trinxat o senzillament no prou preuat, que un cop pescat amb mètodes poc selectius torna al mar -mort-, i en part omple el pap d'ocells espavilats.

Un malbaratament diari ben trist, però que escenificat un diumenge per a tots els públics resulta un espectacle potser Hitchcockià però certament bell. Ahir érem vuitanta que participàvem en una sortida organitzada pel Parc Natural del Cap de Creus. Molta mainada, entusiasme, càmeres, prismàtics, biodramina -no infal·lible- i un parell de caixes de sardineta. Sortíem a les nou del matí, a bord del vaixell Coral Un, de Roses.

Zoom

Encara costejàvem quan vam començar a tirar peix, com en Pulgarsito amb les molles de pa. Un primer gavià ho veu, i després dos, deu, vint, i quan comences a sortir mar enfora ja en tens més de cinquanta que et segueixen.

La costa comença a allunyar-se, el núvol de gavians ja és imponent i atreu ocells més mariners, esquerps i escassos, com els impressionants mascarells, que es llencen en un picat fulminant sobre les sardinetes submergides. Les baldrigues, discretes i elegants, quasi tallen la superfície del mar amb el seu ràpid batec d'ales, i un parell de corbmarins negres com el sutge s'afegeixen a la festa. És un no parar, i molta de la sardina que tirem no toca el mar, enxampada per gavians que fan ziga-zagues increïbles en ple vol.

Els nens xalen amb aquesta ornitobacanal una mica gore; empastifats de sardina fins els colzes, no en veig cap que sembli adonar-se del fort moviment del vaixell -la mar avui no acompanya-, concentrats com estan a omplir l'estòmac de l'ocellam que ens sobrevola. De mares buidant-lo per la borda n'hi ha algunes, pobretes. Per sort patró i organitzadors decideixen escurçar la singladura, i quan tornem a port les sensacions són tan intenses que a tots ens sembla que ja n'hem tingut prou.

Diu que al 2012 Europa canviarà la política pesquera, i el sector de l'arrossegament se'n ressentirà molt, i amb ell, part d'aquests ocells que s'han acostumat a dependre'n i que s'hauran de buscar la vida -com havien fet sempre, de fet-. No sé si aleshores llençar peix per la borda -ni que siguin dues caixes de sardineta congelada- serà pecat capital, els gavians desaprendran a seguir els vaixells i ja no tindran sentit excursions com la d'ahir diumenge.

Tan de bo fos així: seria una bona notícia pel futur del mar i dels estocs de pesca, pels pescadors artesanals i selectius, i pels nostres fills, que podran seguir tenint peix fresc amb mesura, abans no ens el pulim tot per abús i desfici. Mentre no arriba aquest dia, però, us aconsello que gaudiu de l'espectacle. Al gener hi ha una altra sortida prevista: miraré de mantenir-vos informats.

Zoom