I altres animals

Toni Llobet

Petjades que deixen petjada

Zoom

Un títol una mica enrevessat per un post molt primari, al cap i a la fi.

Sobre el plaer ancestral, bàsic, tàctil i orgànic de buscar cap-grossos en una bassa de primavera. Amb els peus nus sobre –o dins- el fang, en aquella hora tardana amb un sol que no s’acaba de pondre quan ja seria hora d’haver sopat. Amb altres nens i nenes, veïns i amics del poble, i sense haver-ho organitzat amb dies d’antelació ni haver-ho planificat en cap calendari. Sense fer cap click, pagar ticket, wifi, reservar hora, fer cua ni demanar permís.

Zoom

Amb centenars (milers?) de cap-grossos i micro-gripaus –de menys de mig centímetre de llargada... el veieu a la foto?-, granotetes i algun sabater despistat. Bestioles que han aprofitat una bassa de nova creació, una de les poques petjades positives que ha deixat l’AVE al seu pas per aquí. No tot han estat cicatrius, tal·lusos i viaductes: també s’hi ha fet aquesta basseta fangosa a poques passes del nostre poble, fruit dels moviments de terres just per sobre de la boca d’un dels túnels d’aquest tren d’alta velocitat que molts mai vam voler, que triga tant a venir i que ens arribarà quan ja ningú es pugui permetre pagar-lo...

Zoom

Tan se’ls en fot, això, als nostres nens. I mentre els veiem amb els peus bruts de llot, lluents d’aigua fangosa, també a nosaltres. La vida real és això, també, i sobretot. Els seus peus deixen petjades sobre el fang riberenc, al costat de les dels senglars que vénen aquí a beure o a fer un bany nocturn, i de les delicades traces de les cueretes, que de tant lleugeres com són amb prou feines marquen els seus quatre ditets sobre l’argila, on es fan uns tips de menjar indefensos gripauets i granotetes acabades de metamorfitzar. No hi ha pietat, a la natura!

Zoom

Quan comencen a raucar les primeres reinetes, aspres i insolents, dins unes bardisses de vora la bassa, ens adonem que ja és hora de tornar: el sopar deu fer estona que ens espera a taula!