I altres animals

Toni Llobet

Neu i tos

Perdoneu el llarg parèntesi de silenci i foscor al blog. En part -només-, producte del terrabastall al que ens ha sotmès Endesa - Red Eléctrica arrel de la nevada de dilluns (aquesta gent ho tindrien magre, si haguessin de guanyar-se la vida en un país civilitzat estil Suècia). Els han caigut torres i torretes, cables i cablets com a peces de dominó, i tot i això a algun savi li ha faltat temps per dir ens hauríem estalviat tant de desgavell si ja fos feta la MAT. Una mica com afirmar que els problemes amb els trens de Rodalies es resolen construïnt l'AVE...

Nosaltres només hem estat una nit a les fosques, però l'escola de les nostres criatures ha estat tancada tres dies. I tampoc hem pogut aprofitar la reobertura, dijous a cop de grup electrogen, perquè el gran ens ha agafat bronquitis per acabar d'arrodonir la setmana. De fet, ens vam haver de mirar la nevada des de dins de casa perquè teníem els dos nens vora els 39 de febre. Quina ràbia!!! La nevada de la dècada vista i viscuda des de la finestra! Com a testimoni us adjunto un petit video de les caderneres atipant-se a la seva menjadora al nostre jardí, en plena nevada, fet de casa estant, amb el so de fons de la tos de la mainada. Aquests dies he estat ocupant alimentant refugiats alats, hem tingut fins a 60 ocells de més de deu espècies diferents atipant-se al nostre restaurant!

De forma més involuntària, també hem estat alimentant altra fauna salvatge local de més envergadura. La negra nit de la nevada va tornar la guineu. Aquest cop se'n va endur un penúltim pollastret -i va deixar profusió de rastres: petjades, plomes i taques de sang a la neu, molt pel·liculero-, i va abandonar morta l'última gallina, una que teníem des de la fundació del nostre galliner, de raça petita -periquita Flor d'ametller- que ens estimàvem molt, la veritat. Seguint la filosofia de casa, vaig deixar aquesta gallina allà on l'havia trobat perquè la guineu pogués venir a menjar-se-la quan li convingués. I dues nits després, tornant de calmar els nens que tossien i ploraven a les cinc de la matinada -jo roncava, ho confesso-, la mamma de casa la va veure des de la finestra passejant-se pel jardí, magnífica, amb un pelatge dens i la cua amb la taca blanca a la punta, ben elegant sobre la neu encara sense fondre. Venia a cruspir-se la seva gallina. Vés per on: les guineus són més organitzades i menys dolentes del que molta gent diu. I el nostre fill viu content, i no pas enganyat, apreciant-les tal com són.