I altres animals

Toni Llobet

Mallerengues 2.0: sexe i color

Si ahir us presentava aquests ocells tan simpàtics com frenètics, avui us proposo fer-hi una segona ullada, més de prop, amb més detall. He aprofitat que les mallerengues són tan familiars i agraïdes per gravar un petit video, aquest matí mateix, a casa, amb la càmera de butxaca (perdoneu la qualitat). D’aquesta manera us convido a introduir-nos en el sempre fascinant món de l’ornitologia (no faig broma, això dels ocells a molts ens fascina). Ornitologia d’estar per casa, i a l’abast dels nens.

Els ocells són un grup animal divers i vistós que és, per a molta gent, la porta d’entrada al món de la natura. Els nens, però, semblen estar més interessats en bestioles més manipulables i els ocells, que tot sovint cal mirar a través d’uns prismàtics, els veuen llunyans. Jo fins els nou-deu anys els trobava un pal! Però de tot se’n pot aprendre, tant a mirar a través d’uns prismàtics (en parlaré en un altre post), com a familiaritzar-se amb els ocells com a quelcom digne de ser observat. I en això, les mallerengues, accessibles i acolorides, ens poden donar un cop de mà. Més que res, perquè observar ocells i distingir-los sigui una cosa normal, que als nens no els soni a xinès. I que si algun dia tenen ocasió d’entrar en contacte amb el món de l’ornitologia no facin com tanta gent, que em pregunta: “però realment “mires” ocells?”. De vegades em venen ganes de respondre: “i tu, de debó que et passes els diumenges al migdia tancat a casa mirant per una pantalla com una sèrie de cotxes de colors donen voltes i voltes per un circuit?”

mal masc Zoom

mal masc

Tornem a les mallerengues, però. La mallerenga carbonera és la més comuna de totes, de lluny. N’hi ha a qualsevol indret mínimament arbrat, inclòs el passeig de Gràcia. De la mida d’un pardal, es distingeix molt bé pel cap ben negre amb la galta ben blanca, i el pit groc amb una barra central negra –més gruixuda en els mascles, tret fonamental per distingir-los de les femelles, que a més són d’un groc més esmorteït. Mireu-vos el vídeo: es veu molt bé. De sobre mascles i femelles són d’un blau-verdós, amb una petita franja alar blanca. Algú va deixar un comentari al post d’ahir preguntant-se si no eren blanques i negres, les mallerengues: com veieu, no ben bé. Potser el nostre amic lector les confonia –el nom no sona gaire diferent, té igualment quatre síl·labes- amb les cueretes, o potser amb les orenetes (la més urbana de les quals, la cua-blanca, és en efecte blanca i negra). En parlarem en propers posts, d’aquests ocells, però us n’adjunto un dibuix per desfer malentesos.

cueret Zoom

cueret

mall fem Zoom

mall fem

Les mallerengues, això sí, són conegudes per la seva desvergonya. A banda d’atrevisr-se fer el niu a qualsevol orifici –sigui una caixa niu de luxe o en una bústia, una escletxa d’una paret o un forat d’un arbre- són també, com ja he dit, les primeres a explorar qualsevol tipus de menjadora. A Anglaterra, en aquells temps en què el “milk man” deixava cada matí davant de casa les ampolles de llet, hi havia mallerengues que havien après a foradar-ne la tapa metàlica per menjar-ne la crema! –ei, no us ho dic perquè jo tingui un passat britànic, ho he vist als documentals del 33, jo també-.

Sense ser gregàries, de vegades es poden formar petits grups, per exemple, al voltant d’una menjadora amb cabuda per a tres o quatre ocells. Però més que fer pinya i buscar companyia, les mallerengues sembla que se suporten resignades les unes a les altres, sense desaprofitar cap ocasió per esbatussar-se. Fixeu-vos al video que adjunto: mai se n’ajunten dues a la petita plataforma de la menjadora.

mall blav Zoom

mall blav

Una segona espècie de mallerenga també força comuna i encara més boniqueta és la blava. És la que apareix al final del vídeo. Més arrodonida, té el cap amb una mena de barretet blau, i un antifaç, papada i collar negres sobre el fons blanc, que en conjunt li donen una expressió tota divertida. També és groga de sota, amb la franja negra més estreta, però. Menys busca-raons que la carbonera, la mallerenga blava és també una mica més exigent pel que fa a l`habitat: per entendre’ns, a Barcelona la trobarem més al Putxet que no pas a l’Eixample. Vol llocs més arbrats i frescals, si bé a l’hivern pot aparèixer un xic per tot arreu.

Carboneres o blaves, les mallerengues són unes fantàstiques equilibristes que podrem gaudir mentre fan acrobàcies a les menjadores del nostre jardí o terrassa, sovint penjades caps per avall. Si puc esgarrapar una mica de temps, us en parlaré ben aviat, perquè tingueu temps de decidir quina menjadora us regaleu per Nadal, per a gaudi de tota la família!