Lliscant sobre un Amazones de vora casa...

L’Amazones o l’Orinoco, tan se val el nom del riu: el que importen són les sensacions. La sensació de lliscar sobre les seves aigües sentint-nos-en part, sense fer cap fressa, amb els vols rasants del blauet com una sageta turquesa, quasi màgica, sorprenent-nos de tant en tant. La sensació de no trobar ningú més –matinar hi ajuda-, com pioners exploradors d’un riu verge, descobrint les seves ribes, les més recòndites i embardissades microbadies, minipenínsules i nanoillots. La sensació de fondre’ns amb el riu, passar sota els salzes o els verns arquejats o els pollancres caiguts, amb brancatge i fullam sec penjant, testimoni de la darrera gran crescuda, o entre les balques d’un pas d’aigües somes, o arran de còdols. I tot plegat al límit de la llei... armats d’una amenaçadora fitora, molt més arma d’un joc d’indis d’improbable èxit que no pas estri de pesca il·legal (que si haguéssim pescat, ho hauria estat!). Amb el caçador major de la nostra tribu de tres fills atrevint-se, tot sol, a endinsar-se als trams de poca fondària, amb l’aigua fins al pit, l’arma a la mà, el braç alçat i a punt de disparar... O més “pel·liculero” encara, a proa de l’embarcació, a mig camí entre el balener Inuit i el Yanomani amazònic, provant d’arponejar les carpes que escapen al nostre pas... Diu que ha notat que li tocava la cua a una de ben grossa! Realitat o ficció? Sensació, que d’això es tracta! Això és Vida!

Llarga vida al nostre riu viu, sí! Ple de peixos, encara, amb un no parar de vols d’espiadimonis, raucar de granotes, cants d’ocells a per tot... I amb boscos de ribera selvàtics a banda i banda, ombrejant el riu, protegint-lo, esmorteïnt la pressió d’un entorn sempre més intensament explotat, humanitzat, desfigurat. Com un camí desconegut, virginal, d’aigua i de verdor, al bell mig d’arreu però alhora allunyat de tot, el nostre Amazones particular és un secret que no sé ni si faig bé d’explicar-vos aquí; ens és massa preuat, massa màgic. Nosaltres tenim la sort de tenir-lo prop de casa... Però si busqueu una mica, segur que en trobareu algun no gaire lluny d’on sou.