I altres animals

Toni Llobet

L'esquirol, les patates al forn i la vaga que ens convindria

Zoom

Ho confesso, avui he estat un esquirol.

No rosego pinyes ni m’enfilo pels arbres –per les parets tot sovint sí, quan llegeixo el diari! Però sóc un esquirol. Dels que treballen quan hi ha vaga general. Dels que mai no han tingut ni un dia d’indemnització per any treballat, ni res de tot això. I no és que em sembli malament, que els assalariats n’hi tinguin -el que sóc incapaç de dir és quants-, ni que no sigui solidari amb tanta gent que pateix, però els que anem sobre una bici d’una sola roda no podem parar de pedalar així com així...

Aquest no és el lloc per opinar de tot. Parla de criatures i altres animals, aquest blog. Però de tant en tant em permeto dir la meva sobre aquesta llar de tots –criatures, vaguistes, esquirols, piquets i altres animals-, la Terra-Pàtria.

Avui, casualitats de la vida, a casa hem estrenat un estri que ens van deixar diumenge, en dipòsit per fer-hi proves, els amics de Sol Solidari. Un forn solar, d'aquells amb reflectants que hi concentren l'escalfor del Sol. Hi hem fet pebrots escalivats i patates al forn (solar). L’artilugi ha assolit els 170ºC, no està malament per un dia de març. Amb la qual cosa hem pogut cuinar sense engegar el forn, sense gastar energia. Un estalvi en diners i en emissions. Una anècdota i un pur divertimento, també, tot s’ha de dir. Però, per què no? Una pista del camí a seguir.

Havent dinat he llegit a l’ARA les notícies sobre el seguiment del la vaga general. Els clàssics matisos entre convocants i autoritats: 82% de seguiment segons els sindicats, zero patatero segons els govern espanyol. Sigui on sigui la veritat, els que donen les xifres –uns i altres- guanyen molt en credibilitat, amb aquesta disparitat de criteris... Però em quedo amb una dada, potser més objectiva: un 24% menys de consum d’energia al pic del dia.

Eureka!

Vet aquí la meva contribució –inconscient- a l’èxit de la dimensió més interessant de la vaga: la reducció del consum d’energia. De fet, seria aquesta, la vaga que ens convindria: un dia sense consumir energia. Fent un bon forat a la butxaca de les empreses elèctriques i petrolieres, estalviant-nos una calerada i estalviant-li al planeta unes quantes tones d’emissions contaminants.

Un dia sense consumir energia. I un futur sense hipotecar-nos per pagar petroli a països bàrbars, sense omplir les butxaques dels oligopolis energètics, sense produïr residus letals pels propers milers d’anys, sense intoxicar l’aire que respirem tots i sense contribuir a canviar el clima habitable que ens arrecera. Sense destruir l’única llar i pàtria de les nostres criatures. I dels altres animals.

Perquè si seguim així, si un dia peta el planeta, no ens donaran ni un sol dia d’indemnització, per any contaminat.