I altres animals

Toni Llobet

Fora mandra: Operació Salamandra!

IMG_8120 Zoom

IMG_8120

Acomiadem febrer amb un dissabte de pluja, per fi! Ja són quarts de deu del vespre, i els amics que han vingut a passar la tarda a casa, tot just cinc minuts després de marxar-ne, ens envien un whatsap per fer-nos dentetes: “Salamandra fever”, i aquesta foto:

SALAMANDRA Zoom

SALAMANDRA

Com no se’ns havia acudit! És la Nit de la Salamandra!!!

Aprofitant les pluges –llargament esperades- i aquest ínfim hivern minvant, les salamandres han sortit a passejar per les fondalades boscoses a tocar de casa (i arreu del país, suposo). Travessen la carretera entre el seu cau ves a saber en quin racó de bosc i la riera on aniran a aparellar-se. I el caloret de l’asfalt –acumulat durant el dia-, les reté fatalment, exposades a un final absurd: sobre el paviment, dolçament escalfades, moriran sota les rodes d’un cotxe, esclafades.

Així que, fora mandra! Havent sopat, quan el cos demana més pijama que no pas cotxe, revolts i pluja fina, tots els nens de la casa –petits i grans- estem dacord a posar-nos en marxa. Aprofitarem la sort de tenir una vall coberta de pins i alzines a dos minuts de casa –amb cotxe, tant coratge com per anar-hi a peu no en tenim!-; som-hi!

salamandra_carretera Zoom

salamandra_carretera

La carretera que agafem -un caminoi asfaltat, més aviat-, és prou inhòspita com perquè ens permetem tallar el trànsit –nul- quan, als dos minuts de sortir, ja trobem la primera. Tots fora del cotxe, xalem, fotos aquí, fotos allà, ens n’adonem que la petita de casa, als seus quatre anyets, encara no havia vist mai una salamandra, i compartim amb ella l’èxtasi de descobrir per primer cop un animal tan i tan i tan pop. La bestiola té un posat altiu, és fantàstica, i no fa ni dues passes tot i l’atabalamenta. La deixem allà on l’hem trobada.

salamandra_i_altres_animals Zoom

salamandra_i_altres_animals

Seguim amb una conducció prudent, i uns metres més enllà n’apareix una altra, i una altra, que com a molt marxen al seu ritme, a càmera lenta, quan els nens les fotografien a un pam del nas. I arribem a la carretera més gran: aquí la cosa canvia. Una salamandra esclafada. I una altra. L’efervescència es torna tristor. Quan topem amb la següent salamandra viva, el safari d’observació esdevé Operació Salvament, i els nens surten a treure la salamandra de l’asfalt. Amb cura, la deixen marge enllà. En poc més de dos quilòmetres en trobem vuit: sis de vives, dues d’aixafades... Segurament més d'hora que tard les salamandres que hem traslocat tornaran a l’asfalt. Però una bona estona l’exposició a una mort quasi segura els l’hem estalviada.

Ja de tornada, ens creuem amb un cotxe groc a tota bufa, d’aquells que segurament ni tan sols veuran les salamandres que aniran esclafant pel camí. Almenys les que hem tret de la carretera s’han salvat de creuar-se amb ell.