Canviar l'aigua de les olives

Hem après algunes coses, amb aquests setze quilos d'olives. Petites coses vigents i d'altres que canvien; coses de sempre, d'ahir i d'avui.

Els vam collir fa setmana i escaig, a l'olivar de cals avis. Fills i nebots de seguida es van afegir, com a estornells afamats, a la bacanal recol·lectora. Enguany les oliveres són plenes a vessar i gairebé costava concentrar-se en una rama concreta: mentre els dits en pentinaven una i les olives anaven plovent dins el cistell, veies la del costat, més plena encara, i te n'hi anaves sense haver munyit del tot la que tenies entre mans.

Vam aprofitar per fer una mica de matemàtiques, i vam fer contar i calcular a la mainada quantes olives cabien en cent grams d'olives, i per tant quantes n'hi havia d'haver en un quilo, i quantes en una olivera, i quantes a l'olivar... Nosaltres en vam collir unes 8.000, calderilla comparada amb el milió d'olives que, com a mínim, van quedar pendents de collir, encara verdes als arbres... Li vam preguntar a un avi -jove, però avi- amic del poble, en Ricard, que de sempre cuida l'olivar de la seva família, si ens podia indicar una recepta especialment bona per adobar les olives. -Google! -va ser la seva resposta, sense dubtar un segon. Fidels a aquesta saviesa ja popular, ho vam buscar i, en efecte, a can Gúguel hi hem trobat infinitat de possibilitats! I per una vegada no guanya la llengua anglesa: en castellà, italià i català -llengües de països oliveraires...- ens en van sortir una colla. I això perquè no sabem grec. Ostres! Ara que ho penso... voleu dir que això de la crisi no serà un efecte colateral de la famosa dieta mediterrània? Però tornem a les instruccions per a les olives. Denominador gairebé comú: posar-les en remull uns dies i anar canviant l'aigua el més sovint possible. Per practicitat, les hem tingudes en uns gibrells molt grossos, al bany, per evitar fer mullader fora de lloc una i altra vegada. I així, cada cop que toca anar a canviar l'aigua de les olives, aprofito i canvio l'aigua de les olives, també. O si hi va algun dels nostres fills, les veu i ens ho recorda. I l'expressió popular pren força i sentit, i te n'adones que la periodicitat d'una i altra cosa convé que sigui més o menys equivalent, i prens consciència de la pertinència de la dita, que és del tot exacta, gens gratuïta. De tradició oral o cibernètica, nostra o de més enllà, tota és popular i tota és saviesa!