I altres animals

Toni Llobet

Burros vs llençols

Zoom

Hi ha matins que tots plegats aconseguim desenganxar-nos dels llençols prou d'hora per esgarrapar aquell temps de més que ens cal per anar amb els burros a escola. Enteneu-me: per dur els bestiar a pasturar al bosc, just abans de dur els nens a col·legi.

Són vint minutets deliciosos, d'un bucolisme exagerat: l'aire fresc i la llum baixa i neta del matí; els nens amb la bata verda i el sarronet, xerraires, desperts i animats; els burros seguint-nos disciplinats, amb il·lusió dissimulada, segur que frisant per la verdor que els espera; una merla que s'esmuny prop del femer de la granja veïna, o una tórtora que surt d'una alzina, o un pit-roig tafaner; el moment d'obrir el portal del tancat que clou el troç de bosc on els ases passaran el dia, quan els animals ja es posen nerviosos, alcen les orelles i tenen ganes d'entrar corrent plens d'energia, bosc endins; l'instant en el què ho fan, quan els deslliguem i piquem de mans per esperonar-los a córrer; el moment en què ja els perdem de vista i sentim només el so del trepig de fullaraca i el frec amb el brancatge, mentre galopen lliures submergits a la boscúria...

Zoom

I després el breu passeig amb els nens fins l'escola, sempre amb un punt d'estrès perquè mai no és prou d'hora, quan anem a pas de burro. No les fem ni de bon troç cada matí, però aquestes sessions esporàdiques d'aseteràpia matinal ens fan començar amb bon peu el dia, amb la força serena dels animals, que et recorden que tot vol el seu temps i que la qüestió no és tant córrer, com véncer el magnetisme dels llençols.

Zoom