I altres animals

Toni Llobet

Burros en la boira

Zoom

Com els goril·les de la Dyan Fossey –negres, tranquils, i en el cas dels burros catalans, també amb menys d’un miler de supervivents en tot el planeta- , avui el nostre bestiar ha sortit a pasturar enmig de la boira. Just aquest matí, que estrenava un nou troç de pastura més proper a l’escola i que havia de fer possible la pijadeta de permetre als nens veure els ases de l’aula estant. Amb aquesta boira tan espessa em temo que passaran força desapercebuts.

De fet, però, en aquesta escola ja està tothom força acostumat a tractar amb burros. Fa un parell d’anys se’ns van escapar dues burres, van passar xino xano pel carrer davant de l’escola a l’hora del pati i va venir el director amb el nostre fill fins a casa, per avisar-nos de l’incident. Sort! I cada curs els més menuts els han fet una visita i fins i tot hi han pujat a sobre. I alguna vegada hem aparcat el burro a la porta de l’escola en recollir els nens, perquè ens n’anàvem directament a fer una excursió o una passejada. En aquests casos l’expectació deuria ser equivalent, o jo diria que superior, a la que deuen despertar els SUVs (no s'han extingit, encara, aquests?) dels pares que van a buscar els nens divendres a les escoles de la Bonanova per marxar directament a la Sardanya... amb la diferència substancial que un ase és força més suau, interactiu i inofensiu.

Ai, si tots els burros fossin aquests!

Zoom