Aquesta amistat no et convé...

Quin neguit deu ser, això de veure que els teus fills fan amistats que no els convenen. Per sort en el nostre cas tots els nens i nenes que ens envolten, ni que sigui perquè encara són menuts i no els despunta cap especial malícia, són bona gent, de bona pasta. Com també semblen ser-ho els seus pares. Hi ha de tot, com a tot arreu, però res ni ningú que no convingui. Ara a l’escola la mainada han començat amb aquesta dinàmica absurda de voler-se casar entre ells. La cosa òbviament no passa d’un joc, només faltaria, però ja comença a pujar-te una mica la mosca al nas. T’imagines als pares d’ella com a consogres, d’aquí a deu o vint anys, i et fa un bot el cor; et sents mig vell, mig tonto. Hi ha una amistat, però, que sabem que no pot ser i no pot durar, que serà dolorosa, per força. I mirem de no facilitar-la massa. Ens sentim un xic malament, perquè la criatura en qüestió en el fons té bon cor, és amorosa i juganera, i els nostres fills li tenen un gran apreci. És del país, la coneixem des que va néixer i té un gran futur per endavant. Però mai saps per on et sortirà: un dia és una mossegadeta al cul, un altre un bot imprevist que quasi tira la nena a terra, un altre una empenta... Més per entusiasme joguívol que per maldat. Res a retreure-li, són coses normals en una burreta de cinc mesos, però amb els cent quilos que ja deu pesar i els més de dos-cents que pot assolir abans de l'estiu és un perill en potència per als nostres nens de tres i cinc anys. Mai no podem deixar-los sols amb ella, no és de fiar. I quatre burros a casa comencen a ser molts. Per això ja fa temps que vam decidir desfer-nos-en, un cop fos deslletada. I ja tenim comprador. Ara està passant les darreres setmanes entre nosaltres. Tot i que d’uns mesos ençà hem mirat de no teixir-hi uns vincles afectius massa estrets, per poc que badis els nens –sobretot la petita- ja li fan manyagues. I ella, la burreta, es deixa fer. Costa posar-hi distància i cortocircuitar una conexió espontània entre infants. Però ens hem de sobreposar i fer el cor fort, sabem que aquesta, per absurd que pugui semblar, és una d’aquelles amistats que no convé.