I altres animals

Toni Llobet

Alletar una cabra (I)

Zoom

Abans del previst arriba un dia -avui- que te n'adones que l'adorable cabrida que semblava de peluix ja és un animal que pesa quasi cinc quilos, li despunten unes banyes que prometen ser imponents i, perdoneu-me l'expressió, és més cabrona que cabreta. Segueix, això sí, com el primer dia, estant com una cabra. Gats, ases, peixos vermells i mallerengues tenen comportaments explicables, mínimament lògics. La Pepa, en canvi, té unes sortides totalment esbojarrades i irracionals. Com una cabra.

Amb el tema del biberó segueix sent inexplicable el fet que sembli descobrir-lo de nou cada vegada que li donem -almenys tres cops al dia-. És com si cada cop se n'hagués oblidat totalment que aquell recipient amb líquid blanc i tetina és el que li donarà de menjar. Segueix buscant arreu, com cegada, un racó on entaforar-hi el musell i rosegar qualsevol hipotètic mugró. Al principi feia gràcia: assegut a terra i amb la cabra sota el braç, em feia pessigolles a l'aixella o sota el genoll. Ara que ja és més gran i li dono el biberó assegut a una cadira, els racons del meu cos amb reminiscències d'engonal cabruna que li són accessibles són pocs, i els cops rítmics i embogits de musell de cabra jovenívola i afamada no hi són precisament benvinguts.

Alguna cosa dec estar fent malament, però l'alletament domèstic de cabres no és d'aquelles activitats de les que hi ha gran tradició i saviesa acumulada disponible i molta gent per preguntar, ni de les que pots trobar fàcilment al Google. Jo vaig fent, tan bé com puc, però és com tornar a començar tres vegades al dia.

Un cop aconsegueixo connectar-la al biberó, cap problema: xucla amb un desfici desaforat. De tant en tant perd la tetina i la busca desesperada, com si hagués marxat, tan se val que la tingui a un centímetre de la boca. En aquests moments acostuma a aprofitar per espolsar el cap a cantó i cantó -talment com un gos que s'eixuga sortint de l'aigua-, i escampa a tres-cents seixanta graus al seu voltant un còctel de baba i escuma i llet de cabra que fa goig rebre, com metralla indolora però potencialment olorosa, si no es neteja com cal.

No és ben bé l'experiència Heidi que podria semblar, vaja. Tampoc ens l'esperàvem. Això explica perquè no tinc quasi cap foto d'aquelles bucòliques -carn de blog- de la mainada de casa donant el bibe a la cabra: han après ràpidament que d'això, més val que s'encarregui son pare.