A veure què en fem de la ràbia!

Obra d'Oriol Arumí

L'emoció de la ràbia és un bon impuls de força per posar límits, per adonar-nos d’allò que no volem, per fer respectar els nostres drets, per canviar les coses i també per entendre que potser les expectatives que ens havíem creat cal que siguin reajustades. Ho serà si va acompanyada d'assumir la pròpia responsabilitat de com ens va la vida i no de culpar els altres de les nostres insatisfaccions

A veure què en fem ( Manel)... Potser la ràbia és una oportunitat.

http://youtu.be/tGNp4rSHlDc La ràbia, igual que la tristesa, és una emoció mal vista. No t’enfadis! No t’enrabiÏs! T’estàs portant molt malament! Ja hi som. Ràbia negada i que qui la té se l’empassi. Aquestes són actituds que pares i educadors acostumem a tenir davant la ràbia que senten nens i adolescents.

M’estàs posant molt nerviós! Castigat sense tablet un mes! Ets un desastre, no aprovaràs mai amb aquesta actitud! I aquestes reaccions també són habituals quan els que ens enfadem som els adults. Paraules que llancem com a conseqüència de la ràbia que ens generen les expectatives no complertes.

D’entrada és molt important que diferenciem la ràbia (emoció) de l’agressivitat (actuació que es pot fer com a conseqüència de la ràbia)

La ràbia té una funció positiva per la vida de les persones, grans i petits. És un bon impuls de força per posar límits, per adonar-nos d’allò que no volem, per fer respectar els nostres drets, i també per entendre que potser les expectatives que ens havíem creat cal que siguin reajustades. Però és important que les accions que fem ajudin a donar resposta a aquestes necessitats, i no que ens generin més problemes.

Si l’emoció ens envaeix i agafem febre emocional (és quan l'emoció s’intensifica de tal manera que ens impedeix pensar) és probable que fem accions que no donin resposta a la motivació de base per la qual ha aparegut la ràbia. És més, fins tot pot ser que aquestes accions encara dificultin més poder cobrir la necessitat que teníem. Certament, les conseqüències d’una ràbia mal canalitzada i actuada són nefastes i acostumen a vulnerar els drets dels altres. I quan la ràbia és autodirigida, la salut mental també se’n ressent molt. Per tant, és molt necessari que en tinguem consciència, aprenguem a regular-la i ensenyem a fills i alumnes com expressar-la positivament.

En la ràbia que sentim hi tenen molt a veure les expectatives, grans generadores d’emocions. Les expectatives es caracteritzen perquè posen en els altres la responsabilitat de desitjos que nosaltres tenim. De vegades són realment altes i inassolibles, per tant la frustració i la ràbia que genera no satisfer-les es manifesta també amb molta intensitat. Espero que l’habitació estigui ordenada i quan veig el caos no me’n puc avenir i la ràbia m’impulsa a cridar. Espero que els alumnes em rebin asseguts i amb interès a la classe...I quan veig com estan, decepció i frustració.

Des d’algunes perspectives psicològiques de vegades es parla d’alliberar la ràbia. Si es fa de forma simbòlica pot fer la funció de relaxar la tensió i de ser-ne conscient. Tot i així, des del meu punt de vista, la cosa no hauria de quedar aquí. És importantescoltar-la, entendre-la i donar una resposta adaptativa a la motivació de fons que l’ha generat. I cal anar en compte perquè la idea d’alliberar-la pot fer-la créixer més i actuar-la en detriment de nosaltres mateixos.

Però com sempre en educació emocional, per entendre la ràbia el primer pas és escoltar-la, sense jutjar-la i no negar-la ni inhibir-la.

La ràbia té molts matisos: ira, fúria, odi, indiganció, ressentiment...Us convido a que observeu la galàxia de la ira que podreu trobar a www.universodeemociones.com Us ofereix vocabulari que descriu estats diferents d’aquesta emoció i és interessant interioritzar-los. Així, quan sentim l’emoció, podrem precisar més. És una bona excusa per parlar de la ràbia amb els fills i alumnes. Recordem que verbalitzar i expressar l ‘emoció és una bona forma de regular-la.

Algunes cançons ens poden ajudar a connectar amb la ràbia. De vegades escoltar música facilita que sentim més clarament l’emoció. És interessant fer l’exercici d’ observar la ràbia sense jutjar-la i escoltar què ens diria aquesta emoció si pogués parlar. Us en deixo unes quantes que alguns amics m’han compartit. A veure què us suggereixen i com interactuen amb la vostra realitat emocional.

Dias y Flores ( Silvio Rodríguez) www.youtube.com/watch?v=6GJTFRNkaho El jorn dels miserables ( Lluís Llach) https://www.youtube.com/watch?v=i6c8bEvTOIA No letra ( Shakira) https://www.youtube.com/watch?v=0-LrcRzdghU Our mutual friends ( Divine Comedy) https://www.youtube.com/watch?v=tq_-SxYKGa8 Dile a la rabia ( Amaral) https://www.youtube.com/watch?v=w_kTVxGnMjA Zombie ( Cranberries) https://www.youtube.com/watch?v=Uv5wF-E9D8Y Els pares i educadors actuem com a models i per tant és interessant que siguem conscients de quines accions fem o diem a fills i alumnes que són conseqüència de la ràbia. Poder diferenciar si sorgeixien de la febre emocional o bé realment ens ajuden en la nostra tasca educativa. Al moment, de vegades és difícil adonar-se'n. Però potser, a posteriori, si que podem fer una anàlisi de què ens passa amb la ràbia que ens generen les expectitives que tenim i preguntar-nos si: En cas que 1) o 2) tinguin una resposta negativa, és intel.ligent canviar i fer coses diferents. Aprendre a ser realistes. Pensar actuacions positives que promoguin realment els canvis que considerem desitjables. I quan sentim ràbia, expressem-la en 1a persona ( jo em sento...jo em sento.quan tu... i m'agradaria que.) enlloc d'acusar a l'altre (ets un...). És una bona manera de regular-la i a la vegada predisposa a una relació positiva.

Pel què fa a com podem educar emocionalment en la consciència i regulació de la ràbia a fills i alumnes us diria que:

Que la ràbia, si en teniu, us impulsi a fer canvis necessaris! Bon dissabte emocional! Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com