Si treballo en el camp de l’educació i la família i no tinc fills, sóc una professional menys vàlida?
Darrerament diverses col·legues m’han estat comentant el malestar que senten davant la pregunta de “però tu tens fills?”. Em refereixo a aquelles situacions puntuals ens les que ho pregunten amb la intenció de desacreditar-te professionalment, o insinuar que si tinguessis fills sabries del que t’estan parlant. Amb tots els debats que hem mantingut sobre aquest tema, ens plantegem algunes qüestions: per quin motiu només ens ho han preguntat a les dones?; quan anem al dentista, abans de fer-nos la intervenció li demanem si té càries?; quan em visito al ginecòleg, vull que sigui una dona perquè en sabrà més que un home, pel simple fet de tenir vagina?; només és bon metge un malalt?; només vull un mecànic que tingui cotxe, a poder ser del meu model, és clar, ja que si no, no sabrà arreglar-lo? De la mateixa manera que quan anem al podòleg, no li demanem si té els peus plans, quan ens trobem amb una professional de l’educació o la psicologia, perquè algunes persones valora els seus coneixements, aptituds o competències professionals en funció de si tenen o no fills o filles?. Només els volem recordar que quan ens trobin treballant, abans d’estar davant d’una dona (soltera, casada, amb fills o sense fills) estaran davant d’una professional que s’ha format molt i s’ha seguit formant més, li agrada la seva feina i resulta que la fa igual de bé, sigui o no sigui mare. Arantxa Ribot Horas
Pedagoga, investigadora i educadora emocional
