Emocional Ment

Arantxa Ribot, Katia Velar i Albert Vinyals

Mama, papa.... No puc dormir!! Tinc por!!

Zoom

En aquest article us vull escriure sobre una emoció molt útil, la por.

Una de les funcions de les emocions és ajudar-nos a la supervivència i en el cas de la por, és avisar-nos de que hi ha un perill i que hem de donar alguna resposta per fer-hi front. És fàcil reconèixer el sentiment de por, perquè el podem identificar al cos: sudoració, acceleració de la freqüència cardíaca i respiratòria, sequedat de boca, tremolor etc. Aquestes senyals fisques són la prova de que s’activa la resposta d’alerta del cos, també coneguda com ansietat, que és la que ens permet afrontar adequadament situacions de perill. Imaginem que anem pel carrer i sona el clàxon d’un cotxe, ràpidament identifiquem la senyal, el cos es posa alerta i ens permet revisar l’entorn en un temps molt curt per si hem de parar, apartar-nos, continuar, etc. De fet, s’ha comprovat que en situacions de por fins i tot la pupil·la es dilata per millorar la percepció visual.

Quins tipus de pors hi ha a la infància?

  • Pors adaptatives: ens ajuden a sobreviure. Donat que la por és una emoció que ens informa de possibles perills. Per exemple mirar a banda i banda quan creuen el carrer, no tocar una olla que està al foc, no punxar-nos amb una agulla, etc.
  • Pors evolutives: són pors que es consideren normals i que segueixen un curs evolutiu. Les primeres reaccions de por en els nadons apareixen als sis mesos, davant d’estímuls nous com màscares, animals, etc. Als nou mesos també apareix la por a separar-se de les figures amb vinculació, als dos anys i coincidint amb el control d’esfínters també pot aparèixer la por a l’inodor. Entre els 3 i els 5 anys i coincidint amb un major desenvolupament cognitiu de l’infant poden aparèixer les pors a la foscor, a fantasmes, etc. Entre els 6 i els 11 anys ja trobem també pors amb continguts més realistes, com la por a la mort d’un mateix o dels éssers estimats, por a la sang, les ferides, etc. Ens referim a pors evolutives perquè tal com venen marxen, però és molt important la resposta que l’infant rep de l’entorn proper perquè aquestes pors no es cronifiquin i requereixin d’intervenció psicològica per acompanyar en la seva regulació.
  • Les fòbies: parlem de fòbies quan ens referim a pors irracionals, en les que la resposta d’ansietat és intensa i no es correspon a la perillositat de la situació o l’estímul que la provoca. Les fòbies son una reacció de por exagerada, és a dir, hi ha una percepció de perill molt superior. La resposta habitual de les fòbies és l’evitació. La gravetat de la fòbia depèn de la limitació que generin, és a dir, no és el mateix tenir fòbia a les papallones (si no es viu en un entorn que hi ha moltes), que fòbia anar a l’escola. En funció del tipus de fòbia que es manifesti el millor que podem fer és consultar a un/a professional.

Com podem ajudar als infants davant les pors evolutives? (A partir 6 anys).

Estratègies pràctiques.

1. Validar els seus sentiments, que senti que entenem la seva situació i que li farem costat. Mai dir que això són ximpleries o que els nens o nenes forts no tenen por a aquestes coses.

Entenc que tinguis por si penses que hi ha un monstre dins de la teva habitació. Ara veig que el cor et va ràpid, estem aquí amb tu, esperarem a que el cor vagi més a poc a poc per parlar-ne. (I això ho podem acompanyar amb una bona abraçada).

2. Ajudar-lo a identificar què és la por, per a què serveix i com la notem al cos.

Por Miedo ESBE Katia Velar Zoom

Por Miedo ESBE Katia Velar

Quan treballo el sentiment de por amb els infants en la consulta a vegades em trobo, especialment en els i que els hi han dit que tenir por és dolent, que em diuen: - Jo no tinc por de res!. Llavors una de les respostes que tinc davant d’aquesta situació és explicar que hem de tenir por per poder viure, que la por ens avisa dels perills i que és un sentiment que ens ajuda. Els hi pregunto: - Quan veus un foc encès hi poses la mà?, o ja fent una mica de broma, - Per què no saltem per la finestra per arribar abans al carrer?.

Aquest pas es pot fer en algun moment en que estigui tranquil, podem dibuixar la por, per a que ens expliquia què te por, podem dibuixar un cos i posar com notem la por al cos.

3. Parelm de la intensitat de les emocions i la capacitat de regulació. Es pot explicar que les emocions poden anar de “molt fortes o molt fluixes, passant per punts mitjos” i que nosaltres podem fer-les més grans o mes petites, en funció de les idees que tenim.

Por Miedo ESBE Katia Velar Zoom

Por Miedo ESBE Katia Velar

Això ho podem fer dibuixant el termòmetre emocional i posant coses que ens donen més i menys por. Inclús podem posar alguna cosa que li donava més por quan era més petit i queara li dóna menys. Així identificarà que la intensitat del que sentim pot variar. També podem fer un “volcà del la por” tal com veieu a la foto, per a que entengui que en funció de les idees que tenim la por puja o baixa en una mateixa situació.

4.Expliquem estratègies de regulació.

La relaxació

Heu sentit alguna vegada a algun pare, mare, educador/a dir-li a un infant que es relaxi? El meu dubte en aquestes situacions és si en algun moment algú ha a ensenyat a aquest infant com es fa això de relaxar-se. Un recurs que podeu cercar per a que aprenguin a relaxar-se, es la tècnica de relaxació de Koeppen, que es basa en la tensió i relaxació de diferents grups musculars. També us recomano que aprengueu i ensenyeu als infants la respiració diafragmàtica per acompanyar els exercicis de relaxació.

La gestió dels pensaments i el canvi de canal.

Fer

Por Miedo ESBE Katia Velar psicologia Zoom

Por Miedo ESBE Katia Velar psicologia

que se n’adonin de quines idees (pensaments en forma de missatges o imatges) els hi venen al cap, que ho puguin dibuixar o escriure. Explicar que tenim la capacitat per canviar de canal i posar altres pensaments que ens faran estar més tranquils. Aquí també podem fer servir la idea de fer que el volcà no esclati.

Exemples de canvi de pensaments:

- Hi ha algú a l'habitació i em farà mal PER - Mai he trobat a algú que m'ha fet mal a l'habitació

- No puc dormir, no puc dormir PER - Si practico els exercicis de relaxació que he après ho aconseguiré

5. Llegim algun conte on el fil conductor sigui la por i com regular-la.

En aquest apartat us deixo un enllaç on trobareu moltes propostes.

http://rejuega.com/blog/reflexiones-y-recursos/literatura-infantil/25-cuentos-infantiles-que-nos-hablan-de-los-miedos/

La por, com les altres emocions, és informació! Reconèixer la por és de valents/tes!

Us deixo una mica de bibliografia per poder consultar:

  • Chías, M. Y Zurita, J. (2010). EmocionArte con los niños. España: Desclée De Brouwer.
  • Gutierrez, A. y Moreno, P. (2011). Los niños, el miedo y los cuentos. Cómo contar cuentos que curan. España: Desclée De Brouwer.
  • Qué puedo hacer cuando... ME DA MIEDO IRME A LA CAMA . Editorial TEA.
  • Méndez, F. J (2012). Miedos y temores en la infancia : ayudar a los niños a superarlos. Madrid: Pirámide.

Katia Velar CeballosPsicòloga clínica infantojuvenil.Especialista en intel·ligència emocional.Associació Educació Salut i Benestar Emocionalkatia.velar@esbe.cat