Criatures 06/03/2015

A traïció

1 min

Ha estat un matí amb el nen revolucionat. Es pixa a sobre i la fuita arriba fins al terra. Xop, sabates incloses, amb bassal i tot. Sembla molt intencionat. Preguntem. Es confirma, intencionat. Després de rebanyar-lo no vol vestir-se. Vint minuts més tard ho aconseguim. Entrem a la guarderia i ens trobem les seves mestres a la porta. Pregunto aparentment innocent: - Els nens que es fan pipí a sobre van a aquesta classe o a la dels petits? Ell s'avergonyeix. S'arrapa a la meva cama i abaixa el cap. - Què ha passat? Se t'ha escapat? No sap què fer. Mou el cap dient que no, que sí... - Crec que no ha estat un accident - puntualitzo. - Llavors potser sí has d'anar a una altra classe. Vols que preguntem si vas allà? Fa que no amb el cap. Entrem. Fem el ritual jaqueta-motxilla... i el no-esmorzar. Amb tant d'enrenou me l'he deixat al cotxe. Li explico que surto, l'agafo i torno. - Noooooooo!!! Plora desconsolat. No és per l'esmorzar. No s'esperava que el delatés a traïció. No l'havia advertit amb el típic I què diran a la guarderia quan els expliquem que...? Unes llàgrimes grans li llisquen per les galtes. S'ha anat a un racó, com si volgués expiar tot sol la seva culpa. Està dolgut. Marxo i torno amb l'esmorzar. Segueix plorant. L'abraço. Em reconec traïdora. Em sap greu però arriba un punt que no sé què fer perquè no em prengui el pèl com si res.

stats