Els més guapos del món

Olga Vallejo

A traïció

Ha estat un matí amb el nen revolucionat. Es pixa a sobre i la fuita arriba fins al terra. Xop, sabates incloses, amb bassal i tot. Sembla molt intencionat. Preguntem. Es confirma, intencionat. Després de rebanyar-lo no vol vestir-se. Vint minuts més tard ho aconseguim.

Entrem a la guarderia i ens trobem les seves mestres a la porta. Pregunto aparentment innocent:

- Els nens que es fan pipí a sobre van a aquesta classe o a la dels petits?

Ell s'avergonyeix. S'arrapa a la meva cama i abaixa el cap.

- Què ha passat? Se t'ha escapat?

No sap què fer. Mou el cap dient que no, que sí...

- Crec que no ha estat un accident - puntualitzo.

- Llavors potser sí has d'anar a una altra classe. Vols que preguntem si vas allà?

Fa que no amb el cap.

Entrem. Fem el ritual jaqueta-motxilla... i el no-esmorzar. Amb tant d'enrenou me l'he deixat al cotxe. Li explico que surto, l'agafo i torno.

- Noooooooo!!!

Plora desconsolat. No és per l'esmorzar. No s'esperava que el delatés a traïció. No l'havia advertit amb el típic I què diran a la guarderia quan els expliquem que...? Unes llàgrimes grans li llisquen per les galtes. S'ha anat a un racó, com si volgués expiar tot sol la seva culpa. Està dolgut. Marxo i torno amb l'esmorzar. Segueix plorant. L'abraço. Em reconec traïdora. Em sap greu però arriba un punt que no sé què fer perquè no em prengui el pèl com si res.