Els més guapos del món

Olga Vallejo

El jardí del tiet

Els meus nens són de ciutat. Tot i que vivim a un tros d'extraradi bastant verd, veiem Collserola des de la finestra i el mar des del parc, han al·lucinat quan han vist les gallines.

Hem passat el cap de setmana a casa d'unes amigues. Feia temps que parlaven de l'hort del tiet. No era per menys: quatre trossos de terra ben bons, una sèquia molt viva, arbres d'ombres generoses, aire pur, tranquil·litat i un sol lluent.

Les nenes han agafat cols per alimentar a les gallines, han plantat bledes, han regat camamilla, el nen passant d'un solc a un altre, arrebossat de terra. Tots feliços. Hem rentat les mans amb el cubell, han menjat entrepà de pernil a les típiques cadires plegables dels 80... tota una experiència.

5 hores més tard, nets i polits, estem mirant la bola del món amb la nena:

- Nosaltres estem aquí, aquí vàrem anar de vacances, aquí la mare va anar a treballar...

- Mama, i el jardí?

- Quin jardí filla?????????

- El jardí del tiet

El que deia, tota una experiència.