Els més guapos del món

Olga Vallejo

La cavalcada Disney

Estem de vacances a Florida. Aquesta setmana teníem pensat anar dos o tres dies a Disney World però les tempestes tropicals ho han complicat. Sort que no havíem comprat les entrades.

Mirant les previsions hem vist que avui era l'únic dia que hi havia una provabilitat baixa de pluges. Hem decidit provar sort, sense presses. A migdia hem entrat per la porta, teníem per davant 12 hores per exprémer al màxim l'experiència.

Mai havia volgut anar a Disney... Fins que he tingut fills i han volgut anar-hi. És meravellós emocionar-te a través de la seva il·lusió.

Els americans pensen en gran i fan les coses grans. Només amb la dimensió del pàrquing et queda clara la immensitat del negoci que tenen muntat. Les atraccions duren massa poc i les cues un pèl massa llargues, però m'ha encantat.

Llueix un sol resplandent, fa la xafogor típica que els últims dies hem trobat a faltar. Suem però no plou. Falten 20 minuts per la cavalcada de la tarda. Sense haver-ho previst estem asseguts a primera fila, molt ben situats. Decidim menjar alguna cosa ràpida. Quan anuncien que falten breus minuts perquè comenci la cavalcada estem a punt per dinar, amb la safata sobre els genolls, 4 hot dogs, 4 bols amb patates, 2 coca coles i 2 aigües. Els nens als cotxets i nosaltres just al davant.

Són les 15h en punt. Comença la cavalcada Disney! I comença a ploure! 4 gotes que es multipliquen a una velocitat increïble. Pares i mares ens movilitzem buscant i col·locant capes d'aigua. La Bella i la Bèstia passen per davant nostre, si no fos perquè plou tant podria veure'ls a la perfecció. Algun personatge de la desfilada m'agafa la mà, crec que és un dels 7 nans. Em giro, els nens somriuren, miro al voltant i tots estan xops, em miro i sembla que m'hagin tirat galledes d'aigua a sobre, una rera una altra. La Blancaneus, el príncep, els patges, les carrosses, els vestits, la música, tot segueix com si res, el públic entregat, hi ha nens, i no tan nens, completament xops. Està diluviant. Mai havia vist caure tanta aigua en tant poc temps. La cavalcada continua, tots estem somrients, som uns professionals, els de Disney i nosaltres, pletòrics, hem pagat una pasta com per no seguir gaudint del moment.

The show must go on.

De cop sento Your fries!!! La fada verda se'ns ha plantat al davant, s'ha dut les mans al cap i no para de repetir Your fries!!! Your fries!!! Miro la safata que té un dit d'aigua i torno a creure en la màgia de Disney, sense poders de fada és impossible saber que allò que queda a la safata havien estat unes patates fregides.

Passa l'última carrossa acompanyada d'una filera de personatges irreconeixibles, però són de Disney segur, somriuen sense parar. Para la música. Acaba la tempesta.

- Us ha agradat?!

- Síííííí!!!

- A nosaltres també!!!

Pels altaveus anuncien que avui el parc estarà obert fins a la 1 de la matinada. Tenim 9 hores i 50 minuts per davant. Els nens aguanten desperts fins que acaben els focs artificials. Un munt d'hores que gaudim a fons. La resta del dia fa una calor deliciosa que ens acaba eixugant la roba. Encara no he mirat les fotos però sé que em trobaré cares de felicitat.