Els més guapos del món

Olga Vallejo

(auto)Homenatge

Estic sola amb els nens. Es desperten abans que soni el despertador. Esmorzar, roba, cares netes, pentinats, colònia d'hipopòtam, colònia de princesa i motxilles. He deixat la cuina recollida i els llits fets, abans d'arribar puntuals a l'escola. Treballo 7 hores. Surto amb presses per recollir els nens. Aconsegueixo aparcar. Estem una estona al parc fins que comença la reunió de pares de P3. El nen té una rebequeria perquè no vol quedar-se en acollida fins que acabem. Sortim que és fosc. La nena i jo toquem el piano mentre simultàniament el nen i jo mirem llibres d'animals. Els deixo en remull a la banyera i aprofito per fer el sopar i el dinar del dia següent. Sopem junts. A les 9 tots al llit. Cauen fulminats. Ressucito per tornar a recollir la cuina, preparar motxilles i la roba del dia següent. No sé ni l'hora que és. M'assec al sofà. Comença el meu temps lliure.

Fos en negre.

Sona música de peli d'Emir Kusturica. Un focus m'il·lumina. Una veu entusiasta diu el meu nom: L'Olga Vallejo s'ha guanyat una ovació!!!!!! Oooeee, oe, oe, oeeeeeeeeee!!!!!!

Els veïns surten al balcó, m'aplaudeixen somrients: Ets molt gran!!! Felicitats Olga!!!

Apareix una comitiva amb una medalla gran i lluent. Estic dalt d'un pòdium.

Sento un sotrac.

Desperto.

Em fico al llit satisfeta, conscient que em mereixo la fanfàrria.