1 min
La capacitat de sorpresa dels nens no s’acaba. Potser quan tinguin certa edat arriba un dia en què estan de tornada i canvien el “Mira mama!!!” amb ulls com taronges per un “Sí, ja ho sé” o pitjor encara, un “No ho saps???”. El nen amb un any aplaudeix tot el que li agrada o el sorprèn. La nena amb tres i mig comparteix la seva fascinació i et posa a prova amb infinitat de Per quès?. M'encanta. M'agrada tant veure'ls il·lusionats! També els envejo. Tot i que mica en mica he recuperat la capacitat de simplificar, de no donar-ho tot per fet, d’observar i, el millor de tot, l’entusiasme. Si fóssim més com els nens seríem més feliços.
