Els més guapos del món

Olga Vallejo

Necessitem traductor

Cada cop passa més sovint, el nen parla i no sé què diu. Li dic i repeteix.

Res.

Normalment amb el segon intent sóc capaç de saber si m'està parlant en anglès o en català. Miro a la nena.

- L'has entès?

- No.

- Jo tampoc.

- Què has dit? -Li pregunta.

Ens mira com dient M'esteu prenent el pèl?

- Què vols dir?

Comença a explicar i se'ns encén la bombeta.

- Ah, que Els nois no tenen por?

- Clar! Què et pensaves que havia dit?

- No sé fill... Com ara parles una mica estrany. És Els nOis nO tenen pOr.

La germana se li planta al davant:

- A veure, digues NOis

- NÆis

- És amb O. NOis.

Riu.

- Les O's en català són diferents de les O's en anglès. No cal que facis les O's com si diguessis Hæt Dæg.

- Per què no m'enteneu mama?

- Perquè parles una mica diferent, fill. No pateixis, quan tornem a Barcelona tornaràs a fer les O's en català.

Té nassos, jo vaig tardar 20 anys en saber fer una O oberta i el nen les fa tan obertes que semblen A's.