Els més guapos del món

Olga Vallejo

Fent amics

La Haomiao els diu que ve a matricular a la filla i que ens convida a nosaltres per conèixer el centre. Ens posen un braçalet a tots. Colors cridaners arreu, professores somrients i nens amunt i avall. És una mena d'acadèmia on la mainada va a passar la tarda jugant o a fer extraescolars. Tot i que la mare els diu My friend, les que són amigues de veritat són les nenes que van juntes a l'escola. Van directes a la piscina de boles. El nen les segueix com si res. I la Haomiao i jo ens quedem parlant a la cafeteria.

De tant en tant venen corrents, ens diuen alguna cosa i tornen a marxar. La xinesa parla en xinès i els meus en català. Tot normal excepte les picors de la nena. Porta dues trenes llarguíssimes amb una ratlla al mig perfecta. L'únic que grinyola és la picor, pateixes veient-la, comença pel clatell, segueix pels costats, al davant... La mare em mira com dient, no m'explico què li passa i em diu Li rento el cap cada dia.

- El que li passa és una altra cosa, té polls.

He compartit amb la meva nova amiga l'experiència del vinagre, el suavitzant i sobretot li he insistit que compri la pinta especial. El traductor anglès-xinès treu fum. M'explica conveçuda que a la Xina no hi ha polls, que els pares només tenen un fill i el cuiden molt. He fet de cara de hem crec tot el que dius. Hem seguit parlant de costums, menjars, hàbits... La vida.

Ara la nena diu que juga menys amb la seva amiga, que està tot el dia gratant-se i quan la veu li entren picors.

Espero que la Haomiao es rendeixi a l'evidència aviat.