Els més guapos del món

Olga Vallejo

Dolenta

Hi ha reunió de veïns i jo em quedo amb els nens. Podria haver estat més fàcil però la cosa s'ha girat.

La nena comença a plorar dient que ella no està castigada, que li doni el piano. Li reexplico que comportar-se malament té conseqüències, que vol dir que passen coses i et castiguen. El càstig és guardar el teclat fins divendres.

El nen mira tranquil "El libro de la selva". Anuncio que anem a dormir:

- Ara parem la pel•lícula, rentem les dents, pipí...

- Nooooooooo, vull La selva!!!

- Vull el piano!!!

Està clar que ell ha oblidat que la premisa era "mirem una estona curta el Mowgli i al llit". Sembla que ella també està poc conforme.

Estic tan tranquil•la que ni em cal suspirar. Repeteixo la consigna com si res. Estic de tan bon rotllo que em faig ràbia a mi mateixa. Passen de mi, cadascun d'ells segueix amb la seva performance.

- Me'n vaig a dormir, veniu?

Apago el llum. Tarden però em segueixen.

- Us explico un conte?

- Nooooooooo!!!! - Ell segueix plorant.

- Sííííííííí!!!! - Ella també.

Al final s'han calmat.

Quin greu acabar així el dia. Creuarem els dits perquè fer de dolenta serveixi per a alguna cosa.