Criatures 21/12/2013

Crec Crec

1 min

Són les 10 del matí i ja hem escombrat dos cops. Això sense tenir en compte que ahir per la tarda la casa estava neta. Fa uns dies la nena em va dir: Mama per què escombres tant? Vaig pensar que se’n fotia de mi. No veu el que fan?! No, no ho veu perquè té 3 anys. Qualsevol pot imaginar què passa: el nen-aspersor funciona molt bé marcant territori amb restes del que meja. Primera escombrada. Al nen li agrada menjar. La germana no té tanta fal·lera i quan es despista ell arreplega el que ella ha deixat al plat. Camina i exerceix de Patufet deixant rastre allà on passa. Segona escombrada. El nen camina, obre calaixos i, tot i que volíem evitar-ho, ha après a treure les pinces que tanquen bosses de galetes i cereals. Obre el calaix, agafa la caixa i es passeja amunt i avall cridant Obre! Obre! Obre!. Quan s'adona que fem com si no el sentíssim passa a l'acció, trenca la caixa, treu la pinça i a partir de llavors és impossible evitar el crec crec, crec crec. Cuina i menjador minats de Cheerios, els seus preferits. Fem l'intent: Fill vés amb compte... Ara ho recollirem junts... I anem fent saltironets fins que agafem l'escombra. Crec crec, crec crec. Estic fins als nassos del crec crec.

stats