Criatures 06/09/2013

Carregant petons

1 min

Estava convençuda que els nens serien carinyosos fins que arribés la preadolescència. M'equivocava. Crec que al nen li agraden els petons i les manyagues però no para quiet. No hi ha manera, se m'escapa. Quan es desperta i està endormiscat és un bon moment però no dura gaire. Dues carícies, el meu nen guapo i poc més, està dempeus, cap aquí i cap allà. Quan s'està dormint és molt temptador, està quiet, relaxat i flonjo però l'acaricies i es desperta. Depèn de l'estona que vulgui i pugui dedicar-li valoro si l'estrenyo més o menys. La nena és més tranquil·la però no té prou petons. Se li acaben. I el pitjor, la provisió no és proporcional al nombre d'unitats dispensades. Si no té ganes de fer-te petons has de tenir paciència. - Mama, se m'han acabat els petons. - I ara jo què faig? - Esperar-te. N'estic carregant de nous. Quan en tingui me'ls baixo i t'aviso. - Ah, molt bé.

stats