Criatures 09/11/2014

Aprenent

1 min

Aquest cap de setmana hem anat al World Press Photo 14 amb els nens. Els dos repetien, tot i que és la primera vegada que els dos van sabent caminar i parlar i amb amigues que també caminen i parlen. No ha estat fàcil boicotejar la rua que han organitzat en format tren, un darrera l'altre, rient mentre esquivaven la resta de visitants. Com era d'esperar les categories de Natura i Retrats han estat les més comentades. Hem trobat somriures, mirades de complicitat i també comentaris com Aquests nens no haurien d'estar aquí o No sé com se'ls ha acudit dur-los a una exposició; he dubtat si agrair o explicar-li un parell de coses al matrimoni que ha resultat més sorollós que els nens amb els seus Sssshhhhhhhhh, i m'he quedat amb les ganes de preguntar als llançadors de mirades fulminants si creuen que acudir a un centre de cultura és un dret exclusiu per a adults o si són partidaris de reservar el dret d'admissió a les persones potencialment molestes. També he entès que els pares i mares tenim un nivell de tolerància a una remor de fons i moviments constants, i no es pot exigir a gent amb una existència tranquil·la que hagi de coexistir amb nens. Es podrien fixar horaris per visites infantils però ni els de vida plàcida aprendrien a exercir la seva tolerància ni els petits s'haurien d'esforçar per aprendre a ser silenciosos.

stats