Els més guapos del món

Els meus nens

0

RECORDS DE LACTÀNCIA

Em diuen que és el millor del món però al principi em sembla una tortura. Fins que ens acomplem. Nosaltres tenim sort i ens acoplem. Llavors no em sembla el millor del món però sí és especial i maco. Increïble veure com sóc capaç d'alimentar el meu fill sense caçar, plantar ni anar al super. Del pit. Animal. Instintiu. Salvatge. Dolç i tendre. Íntim i públic, perquè nosaltres som molt pràctics: Quan té gana directe al pit, si plora al pit, per dormir al pit... Cada hora i mitja, de nit i de dia. No sé quan temps estem així però les nits es fan eternes. Encara ara de tant en tant m'explica...
0

Pes enclusa

Al tram tinc al davant a una mare. Està donant el pit a la seva filla. Calculo fatal aquestes edats però deu tenir uns 4 mesos, la nena. S'adorm.  Recordo la sensació quan arriba la pesantor de cop, deixes de sentir que xucla i li cau el cap. Sents l'escalfor que desprèn. No pots deixar de mirar-lo. És el teu bebè, és dolç, és tendre, suau, preciós. Et sents forta i tova. La fortalesa d'haver crescut el que més t'estimes a dins teu i la delicadesa de les emocions infinites que et traspassen i arriben a tots els racons.  Somric amb anyorança sabent que només em queda el record. A casa...
0

MENJATS PER LA BESTIOLA

Miro el rellotge i són les 6. Des que m'he desacostumat a què em despertin abans d'hora em fa una mandra terrible aixecar-me.  - Mamaaaaa!!!!! - Ja vaig... Me'l trobo destapat i el coixí per terra. Mentre ho recol·loquem tot m'explica el que li ha passat:  - El bixacarracu se m'ha menjat!  - Tranquil fill, estic aquí - L'abraço i li faig un petó - Era un malson... - No, que a tu també se t'ha menjat!!!  M'imagino el que s'imagina, els dons plens de baballes mig verdes dins la panxa de la bestiola. Entenc la seva desesperació.  - Però no era de veritat, ho has somiat. Estem a casa, a...
0

Les amigues

Sortint de l'escola la nena, el nen i dues amigues d'ells proposen venir a casa a jugar i quedar-se a sopar. L'altra mare i jo ens fem pregar una mica tot i que des d'un principi ens hem mirat sabent que ho faríem. Després d'uns quants Sispli, Sispli... Que estic desitjant que passi la moda del Sispli, hem dit que sí amb una única condició, aparentment fàcil però que a la pràctica costa molt: No crideu, si us plau :) Evidentment han dit que Sííííí!!! Hem estat de meravella. Els nens han jugat a l'habitació i al menjador. De tant en tant venien i em demanaven alguna cosa però han anat fent...
0

TIÓ SOROLLÓS

-Mama, mama!!! S'ho ha menjat tot!!! -Avui també?! -Cagarà molt, segur... Arriba el nen. Són les 8 del matí. No em vull ni imaginar els nervis i l'emoció d'aquí a 12 hores.  -Saps què?  -Què?  -Aquesta nit l'he sentit- Diu ella convençuda- Un soroll com d'estar menjant... -Com el monstre de les galetes?- Pregunta ell encuriosit. -Sííí, així Nyamnayamsowrlska.  Són un espectacle: -Segur que tenia molta gana. I aquestes mandarines són boníssimes! -Creus que cagarà tot el que vols?  -No ho sé. Espero que sí... -Com pot ser que sempre cagui llibres? Els altres regals canvien però sempre hi...
0

SÍ PERÒ NO

Estic de Rodríguez amb els nens.  Anem bastant bé de temps. Estan vestits i els falta poc per esmorzar.  - Vaig a dutxar-me. Tardo 10 minuts. Seguiu esmorzant. Segur que quan torno ja heu acabat.  Agafo l'aparell de ràdio perquè sóc de transistor. Podria tenir una ràdio a la cuina, un altra a l'habitació i al bany però m'agrada passejar-la d'una banda cap a l'altra, constantment conscient que l'escolto perquè vull.  - No, mama! Deixa'ns la ràdio, si us plau.- Segur? - Sííííí!!! Em sorprèn. Són dels que fins fa 4 dies em demanaven que traiés les notícies, que Quin rollo, que Volem música......
0

Les 9

Falten 5 minuts per les 9 i ens fiquem al llit. Encara no saben les hores però la nena va fent els seus càlculs. A les 8 recorda que és l'hora que s'anaven a dormir a Florida i que falta 1 hora perquè ells ho facin aquí. A les 9 calcula que dormiran 10 hores i a les 9 i 5 minuts només sento dues respiracions profundes.  Res.  Silenci absolut. S'ha acabat repetir contes, estar 3 hores explicant el que més o menys ens ha agradat del dia, cap nena demana al germà que calli, ni cap germà  repeteix el mantra No vull dormir, Per què fem el mateix cada dia?, Jo no tinc son, Però si no és de...
0

El nen es fa gran

D'aquí a una setmana ens quedem sense bebè. El nen farà 4 anys. Mai havia pensat més enllà dels seus 3. Visualitzava el seu inici a l'escola dels grans i algun cop me l'he imaginat d'adolescent o adult, però poc més. Ell diu que vol ser papa per conduir i que li agraden molt els nadons. Serà un pare carinyòs i divertit. Tot i així acabo de ser conscient que després dels 3 venen els seus 4, els 5 i anar fent. Serà el segon aniversari que celebrarà a Florida. Dos de quatre, potser per això diu que vol viure a Estats Units fins que en tingui 6. Fa pinta que no ho aconseguirà, d'aquí a 10 dies...
0

El meu millor dia de platja

Hem anat a la platja amb uns amics. Repetíem lloc. És un dels meus preferits tot i ser de la costa de l'atlàntic. M'agrada tot: la sorra, la fondaria, la temperatura de l'aigua, la vegetació, la poca construcció, els blaus i els verds. Quan entràvem per la passarel•la hem vist una tortuga. No em podia imaginar que seria un senyal del que vindria després. Ha estat un dels millors dies de platja de la meva vida. D'entrada sembla molt exagerat perquè en general quan vas a la platja estàs bé. És oci, trobar-te amb amics i família, tries amb qui vas, estàs a un lloc que t'agrada, t'oblides...
0

Curs acabat

Avui era l'últim dia de classe. Fa tres mesos no ens podíem imaginar que la nena estaria tan contenta d'anar aquí a l'escola, ni que aprendria tantíssimes coses, faria amigues i molt menys que diria Demà vull venir a classe! Perquè sempre penses que tot anirà bé, que superarà la por inicial de què et parlin una llengua que no entens o comparteixis el dia amb nens que no coneixes, però no sempre surt com voldries. No fa pas tant m'explicava els seus patis: - Vaig al gronxador. - Jugues amb altres nens? - No. M'agrada gronxar-me. Ella volia creure que jo m'ho creia. A mi em sabia greu...

Olga Vallejo

Abans jo era jo, ara sóc la mare dels nens. Els fills arriben i ho revolucionen tot: les hormones, la parella, la son, les prioritats i el cervell, on tinc el compartiment fills que bull a tota hora. Aquí i al blog www.elsmesguaposdelmon.com comparteixo idees, descobertes, pensaments, reivindicacions i alguna cosa més relacionada amb fills, pares i mares.

Segueix-me a les xarxes