Quan l’educació és la caseta de palla d’aquell porquet...

És època de jornades de portes obertes, d’inscripcions i de rebomboris escolars per a mostrar als pares que l’escola que visiten és la convenient pel seu fill o filla. L’equip docent es prepara per demostrar la seva excel·lència, per presentar-se i respondre els dubtes que els pares puguin tenir sobre l’educació en aquell centre escolar. Precisament una de les qüestions més recurrents en els diàlegs família – escola és l’horari escolar. Quin és l’horari escolar no només és la pregunta principal dels pares, sinó que és un tema de debat actual. Actualment hi ha cinc escoles pilot amb jornada intensiva a primària des del curs 2012-2013 i més de 60 centres han demanat adherir-se a l’horari de 9h a 14h. Aquells centres que opten per una compactació en la jornada al·leguen, basant-se en l’experiència nòrdica, que aquest horari milloraria la capacitat d’atenció dels alumnes, seria una fórmula per organitzar el temps dels alumnes tenint més temps per gaudir del nucli familiar, dur a terme les activitats extraescolars amb una certa relaxació i evitar fer els deures massa tard. D’altra banda, els que de moment volen mantenir la jornada partida exposen que no hi ha una base científica ni resultats empírics que demostrin que l’horari intensiu garanteix uns millors resultats escolars. Reiteren que els ritmes d’atenció i fatiga no són els mateixos a primària que a secundària, que les activitats fora de l’horari lectiu poden comportar un cost econòmic que moltes famílies no podrien assumir i que actualment no hi ha una conciliació social entre l’horari escolar i laboral dels pares. Dins del programa electoral de CIU de l’any 2010, s’exposava “l’avenç cap a horaris escolars més eficients, facilitant horaris de centre al servei de les famílies i aportant solucions racionals a les dificultats d’ajust horari de les famílies a l’horari lectiu, en col·laboració amb els ens locals, les famílies, les associacions en què s’agrupen, i les entitats, associacions i empreses d’educació en el lleure”. Cinc anys més tard, aquest avenç està paralitzat per l’ absència de reflexió pedagògica i d’un gran pacte polític transversal. Què necessitem per assolir el progrés educatiu? D’una banda, un anàlisi exhaustiu on professionals de l’educació investiguin l’estudi dels ritmes d’aprenentatge dels alumnes, tal i com fan altres països nòrdics dels quals sovint ens comparem, així com estratègies i alternatives enfocades a l’obtenció d’una qualitat educativa i uns millors resultats acadèmics. D’altra banda, necessitem pensar en com hauria de ser la societat per tal de traslladar els canvis educatius, és a dir, necessitem recursos humans, socials i econòmics que permetin atendre les necessitats dels alumnes i les seves famílies en el temps lectiu i no lectiu, (tenint en compte que una de cada tres famílies catalanes tenen problemes per arribar a final de mes, segons Idescat). En definitiva, necessitem la renovació d’una política educativa, social i econòmica. Què tenim, però? Tenim una confrontació educativa endinsada en un seguit de retallades i ajustaments pressupostaris en el sector educatiu; una majoritària desavinença entre la jornada escolar i la jornada laboral dels pares; una mancança d’estudis i resultats científics sobre el rendiment escolar i els ritmes d’aprenentatges; una gran part de la societat en crisi econòmica i social; una manca de recursos sobre la conciliació del temps lectiu amb el temps no lectiu; i una directora d’Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament -Carme Ortoll- que pretén elaborar els criteris que haurien de seguir les escoles per optar a la jornada intensiva després de 4 anys d’haver-se implantat a secundària i 3 anys de prova pilot a primària. En definitiva, tenim una política educativa que trontolla i s’entrebanca davant d’una política social i econòmica que no té en compte les necessitats pedagògiques dels alumnes, ni les necessitats del professorat, com tampoc les necessitats socials i econòmiques de les famílies. Tot això, em recorda bastant a aquell porquet que ràpidament va construir la seva casa de palla, amb certa façana però amb uns ineficaços materials de construcció. Ja ho deia Peter Moss: “els governs vigilen més la qualitat dels detergentsque la qualitat de les escoles”.