Criatures 21/04/2015

O un o cap

2 min

“No hi ha espectacle més bell que la mirada d'un nen que llegeix”

(Günter Grass)

Aprofito per fullejar alguns llibres dels prestatges d’una llibreria dos dies abans de Sant Jordi mentre entren per la porta una parella amb dos nens. El més gran ha de tenir aproximadament 9 anys i l’altre encara no domina del tot les seves passes. La mare porta el cotxet, el pare va carregat de bosses. El més petit intenta arreplegar tot el que té a la seva alçada mentre la mare el persegueix pels passadissos intentant amainar els crits i l’esvalotament d’aquest. El més gran rep l’ordre clara del pare: “Pau, només pots escollir un llibre”. A en Pau se li presenta un gran problema: ell havia escollit cinc llibres i només pot emportar-se’n un. Torna a repassar els llibres seleccionats, mira al pare i li exposa el seu argument per emportar-se’n tots cinc: “Papa, són molt prims. Si els ajuntem tots, és com un llibre dels que tu llegeixes”. El seu raonament fa esclatar el riure de la llibretera. Però el pare no cedeix i li explica que quan n’acabi un, li’n compraran un altre. En Pau es resigna i descarta tres llibres però encara li queden dos a les mans. Es dirigeix subtilment a la mare, implorant compassió per emportar-se’n els dos. Li ensenya els llibres, les contraportades, les il·lustracions, li presenta els seus raonaments per tal que li comprin tots dos. La mare, però, li repeteix: “Quan n’acabis un, te’n comprarem un altre”. Així que després d’una bona estona, en Pau es decanta pel llibre més gruixut però s’adona que de l’altre només en queda un exemplar. Intenta argumentar amb més intensitat la seva necessitat d’endur-se’n els dos però els pares, que comencen a exasperar-se lleugerament, li donen l’ultimàtum: “o un o cap”. L’infant mira els pares, torna a contemplar els llibres i canvia d’opinió: deixa el més gruixut. Mentre fan la cua per pagar, el pare li pregunta per què finalment ha escollit aquest llibre. El nen ho té molt clar: “perquè aquest és més primet, l’acabaré en dos dies i així demà passat com que és Sant Jordi, m’haureu de comprar el que he deixat”. Els pares es miren entre ells i somriuen. En Pau els recorda la condició: “M’heu dit que quan n’acabi un, me’n comprareu un altre”.

Francesca Quatraro

stats