El Vol dels Somnis

El Vol dels Somnis
Bea Ramos

Ei, Monitors i Monitores, gràcies!

Viure al costat d’un parc amb piscina i una esplanada amb zona de jocs et garanteix, durant els mesos de vacances, un continu borboll infantil fins la vesprada. Tot s’inicia a les 9 del matí, amb les famílies matineres que carreguen bosses a vessar de flotadors, cremes solars, tovalloles i entrepans. I una mica més tard és quan dels autocars descendeixen exèrcits d’infants amb la mateixa vestimenta. En files, segueixen l’ordre dels capitans: “Tots al costat de la paret!”. Si aixeques la vista, comproves que pels carrers propers s’acosten més tropes de nens i nenes engrescant els carrers, cantant cançons que parlen d’elefants que es balancegen sobre la tela d’una aranya, de mosques que volaven per la llum i de sardines que aposten amb gats.

Quan les famílies decideixen apuntar els seus fills a les activitats d’estiu ho fan per diversos motius: perquè no tenen amb qui deixar els nens, perquè consideren que és una bona opció educativa per ells, perquè els amiguets i amiguetes també s’hi apunten o per les meravelloses activitats que les empreses i escoles venen, entre d’altres raons. Molt sovint, però, oblidem que rere de tot això hi ha una figura clau que es manté en l’anonimat, l’eix vertebrador de qualsevol extraescolar, cau, esplai, estada de colònies, o casal d’estiu: els monitors i monitores. N’heu sentit a parlar d’ells?

Un monitor de lleure és... com us ho diria? Un pallasso capaç de generar les rialles més ensordidores; són dos braços que ofereixen abraçades a canvi de mocs i llàgrimes; és un calaix amb infinits recursos lúdics; un infermer expert en guarir cops de cap o pelades al genoll; és un educador, un mestre i un gran professor; és un hàbil cambrer que fa malabarismes entre plats i continues demandes; és un cantant, ballarí i actor que representa les obres més fantasioses portant unes disfresses feixugues sota un sol ben insolent; són dues mans que netegen pipis i caques; és un tècnic expert de so i il·luminació i és, en definitiva, moltes altres professions englobades en una.

Malgrat que és una feina esgotadora i a pesar que moltes vegades no està reconeguda social i econòmicament com a tal, ser monitor de lleure és tot un bonic aprenentatge: aprens a viure amb alegria, quan t’avorreixes aprens a fer-ne ús de la imaginació; et fas aliat de la paciència i descobreixes que la tendresa enlluerna els ulls d’un infant content.

Si heu d’apuntar als vostres fills i filles a qualsevol extraescolar, cau, esplai, estada de colònies o casal d’estiu que un dels motius sigui perquè amb els monitors i monitores viuen en la més pura i veritable essència de la infància.

Per tot això, moltes gràcies, Monitores i Monitors.

Zoom

Fundesplai