Diari d'una dona en pràctiques

0

Dia 39: Fa temps que no escric.

Fa temps que no escric. Cert. Però ha estat per un bon motiu. Després d’un llarg període encabida en una d’aquelles xifres catastròfiques que de tant en tant ens anunciaven les autoritats de torn, sembla que per fi el món torna a girar, i ara la feina se m’acumula fent-me córrer tot el dia amunt i avall. La part bona d’un sotrac és que t’aixeques. I ja posats, n’aprens dues o tres coses que, de ben segur, et feia falta esbrinar. Servidora n’ha tret un munt, però sobretot m’he adonat de la quantitat de gent que, donat el cas, té el valor de tornar a començar. Jo a la vora en tinc algunes,...
0

Dia 38: Coses boniques que passen per Nadal

Mai he sigut gaire de Nadal, però la canalla obliga, i a força d’il·lusionar als petits, he descobert que hi passen un munt de coses boniques. Per exemple: Que la portera, farta de sentir-me rondinar cada cop que obro la bústia i no trobo cap carta per mi, decideixi escriure’m una bonica postal de nadal. Que la meva filla se m’apropi a les nou de la nit amb un queixal a la mà, i em xiuxiuegi fluixet que no dirà res fins l’endemà. Així el seu germà pensarà que li ha caigut al matí i jo tindré més temps per... en fi, ja se sap. Que una persona a la que gairebé no conec, llegeixi un conte...
0

DIA 37: L'altre dia vam fer una RUF

L’altre dia vam fer una RUF; o el que en idioma de la meva filla ve a ser una Reunió Urgent Familiar. A casa tirem de RUF quan el nivell de crispació general se’ns dispara i entrem en aquell espiral de tensió i males cares que fa la convivència difícilment suportable. Ja sé que molts entesos parlen de les baralles entre germans com una cosa normal i fins i tot saludable, però coi, els meus a vegades ho eleven a categoria olímpica i aleshores toca, com a mínim, entrar a legislar. El fet és que una RUF a temps atura molts mals. I en aquest cas, veient que la comunicació oral es complicava,...
0

DIA 36: Cada any ens passa el mateix.

Cada any ens passa el mateix. A falta de poble, poblet, casa, caravana, tenda, masia, xalet o qualsevol altra mena d’aixopluc propi, servidora i família hem d’espavilar-nos any rere any per tal d’inventar-nos on coi passar les vacances. I no és fàcil, sobretot a l’hora de pair el numeret aquell que s’entesten a posar les webs al costat de les fotos, més o menys idíl·liques, de la cosa immobiliària en qüestió. Així que, tant per tant, PEL MATEIX PREU, anem a veure món. Sempre he pensat que viatjar ensenya tant per fora com per dins. Dels altres aprens un munt de coses, i com que tot el que...
0

Dia 35: Començo les vacances cruixida.

Començo les vacances cruixida. L’esquena m’ha tornat a fer un catacrac d’aquells que m’ha obligat a tancar-me a casa just el dia que començaven les rebaixes. Qui ho diu que el cos no és savi? El cas és que des del meu enclaustrament forçat m’he dedicat a fer balanç del munt de coses que han passat aquest any: Si em miro a mi, no hi trobo gaire: poca feina, enrenou familiar, encara poca feina, més enrenou familiar... Però si miro enfora veig que l’enrenou ha estat del bo. D’aquell que fa créixer els nens cap allà on toca i a nosaltres ens deixa uns quants grams de greix, tres ratlletes més...
0

Dia 34: Sóc una MILF!

Sóc una MILF! O això és el que l’altre dia em va deixar anar un marrec de vint-i-ecs anys mentre jo posava cara de fer veure que estava perfectament al corrent de les últimes tendències en apps, pubs, tags o sounds als que diantres es referís. Però no! Va resultar que l’acrònim no tenia res a veure amb cap tecnologia rocambolesca ni cap modernitat exquisida sino que tirava més a un fet tan antic com l’anar a peu. I es que una MILF (això va per nosaltres, nenes) és el que en anglès anomenen mother I’d like to fuck; o el que en català vindria a ser: senyores que han tingut a bé procrear i...
0

Dia 33: Fa deu anys em va canviar la vida.

Fa deu anys em va canviar la vida. La cosa ja em va agafar per sorpresa quedant-me embarassada en un sol assaig general. Així, de sobte, sense proves de vestuari, il·luminació, ni temps per aprendre el guió o com a mínim saber de què anava la història. M’hi vaig quedar i punt. I com que servidora és hipocondríaca de mena, i acabava de llegir en una revista allò de que hi ha dones que pateixen una menopausa prematura... Casumtot, tant jove que era. Però no, la cosa mensual va tornar, deixant-nos abans un farcellet preciós amb dos enormes ulls blaus. Ja ho diuen ja, que quan tens un fill...
0

Dia 32: Aquest cap de setmana he estat sola!!!!

Aquest cap de setmana he estat sola. L’home m’ha marxat lluny i els nens se’ls han emportat d’excursió una colla de post-adolescents encamisats. Ai! El cas és que disposo de 48h per fer la meva santa voluntat i coi, així de cop, no es veu tan fàcil. D’entrada intento picar alt i m’organitzo un sarau nocturn per allò de “oju,que torno a pista”. Però glups, l’amiga estupenda i soltera que m’he buscat, va i em pregunta subtilment si no hi puc enredar algú més. Com???!!! Que no en té prou amb mi? Però es veu que no. I tot d’una recordo que jo a les nits sóc d’aquelles a les que els agafa...
0

Dia 31: La refotuda pregunteta

Fa dies que traginem per casa amunt i avall amb totes aquelles coses típiques del Nadal. I no parlo dels àpats fastuosos, que de moment me’ls he estalviat, parlo de la màgia del Nadal que s’ha d’anar escampant a tort i a dret. I és una feinada no us penseu. A casa la màgia comença l’u de desembre quan apareix a la cuina un calendari d’advent amb butxaquetes on cada dia s’hi amaga alguna cosa: xocolatines, llaminadures, galetes... i quan el calendari sembla que va molt apurat, deixa anar algun caleró perquè el nen s’ho acabi d’apanyar ell. Darrera el calendari ve l’arbre i el pessebre,...
0

Dia 30: Mai ningú m'ha preguntat el per què d'aquest blog.

Mai ningú m’ha preguntat el per què d’aquest blog. Ben fet. D’entrada revela que tampoc sou tan curiosos, i això és bo. Semprehepensat que de res valia saber el que un altre no et volia explicar, però ves per on avui tinc ganes de compartir-ho.Algú m’hi ha fet pensar. La cosa és senzilla. Visualitzeu-me esquivant tota mena d’obstacles arrossegant pel carrer una nena de tres anys, mentre un menut d’any i mig em penja al coll i tot plegat executat en un temps record que correspon a la distància impossible que hi havia entre les seves dues escoles. Si a això hi afegiu que una de les...

Mireia Vidal

Persona de sexe aparentment femení que exerceix, entre altres coses, de guionista i que té el costum d'escriure sobre tot allò que li passa... (per la closca).