Digitalització punt sí

Hi ha molts debats oberts amb posicions apassionades al voltant de les retallades econòmiques als centres educatius. Posicions que a vegades tendeixen al blanc o al negre, entre l’alarma i l’alliberament, fruit de visions particulars, però també del temps de canvi en què ens trobem. La globalització, internet, la comunicació digital, la gestió de la informació i la possibilitat de construcció de coneixement actual canvien el nostre escenari. La digitalització ha vingut per quedar-s’hi. L’elevat fracàs escolar (de les institucions i de la societat) fa que calgui buscar solucions i l’escenari avui és complex. Però això no significa que qualsevol solució sigui bona. Tenim noves solucions a vells problemes? Tenim clars els objectius finals? Aquestes decisions es mouen en l’àmbit polític o el pedagògic? Compten amb tota la comunitat educativa i l’experiència i l'esforç dels docents de les diferents etapes? Té avantatges una doble xarxa en funció de l’alta o baixa intensitat en l’ús de les TIC? La digitalització forma part de l'entorn i de la vida dels nens i nenes, joves i adults, també dels professionals i dels docents. Si no volem tenir una escola només transmissora i ciutadans dividits per una escletxa digital, cal desenvolupar la nostra competència digital. I progressivament aprofitar-la per aprendre més, més bé, de manera més ràpida, col·laborativament i adaptant-nos als ritmes, a les intel·ligències i necessitats de cadascú. No aprofitar-ne els avantatges és un luxe que no ens podem permetre. La digitalitació no elimina el saber que tenim, ni el currículum, ni les competències, ni les metodologies, ni el llegir, ni l'escriure, ni el pensar. Al contrari, ens obre noves possibilitats. No es tracta d’escollir entre l’esforç o el lleure, entre les ganes d'aprendre o el joc, entre el portàtil o el llibre. Es pot aprendre combinant adequadament diferents elements. Amb diversitat de ritmes, matisos i colors, no és blanc o negre, no és fer les coses perquè sempre s’han fet així ni és tot el contrari. El camí encara s’ha de construir i aquest és el repte.

El gràfic representa la doble necessitat de desenvolupar la Competència Digital Crítica als centres educatius. Per un costat, la seva apropiació ben utilitzada permet augmentar la qualitat de certs processos d’aprenentatge; per l’altre, ha de possibilitar la millora de la societat. Així, des de la societat digital s’aporta a les aules, i des d’aquestes a la societat.