De la Societat Digital a les Aules

De la Societat Digital a les Aules
Jordi Jubany i Vila

Big Data i Educació

Hi ha una frase que ha fet fortuna a les xarxes socials: “si un servei és gratuït, potser tu no ets el seu client, sinó el seu producte”. Els usuaris ens hem acostumat a consumir serveis digitals com són la missatgeria, els jocs o l’emmagatzematge d’arxius sense haver-los de pagar. Els ingresssos de les empreses vénen de la publicitat, dels usuaris Prèmium i en alguns casos de la gestió de les dades generades amb les nostres pautes de comportament i de consum. I això, poden fer-ho a nivell col·lectiu.

El Big Data, o dades massives, és un terme que fa referència a grans conjunts de dades (que no paren de créixer) que es poden analitzar, combinar i visualitzar. Poden servir per a l’estudi de camps ben diversos com la metereologia, les malalties, l’extinció d’animals o el periodisme. A les Smart Cities, amb les dades recollides per sensors es poden donar millors respostes i més ràpides als ciutadants. Són informacions que poden servir per pensar-nos d’una altra manera, per participar, per investigar, per innovar, per prendre decisions...

Cada vegada més institucions públiques obren part de les seves dades amb la voluntat de ser més transparents. Però hi ha moltes preguntes a l'aire o al “núvol”: Quines dades es poden obrir? En quin grau? Com poden afectar al món de l’educació? Com s’haurien d’utilitzar les dades com els resultats acadèmics, els informes com el PISA, el nivell de formació dels docents, l’èxit de centres educatius o els rànquings d’universitats? Com ajuden a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge les analítiques d'aprenentatge (Learning Analytics)generades per l'alumnat en Entorns Virtuals d’Aprenentatge? Qui prendrà aquestes decisions? Ho sabrem?

Zoom

Recomano la visita a l'exposició Big Bang Data que acull el CCCB.