Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

Triangles de pa de motlle

Si en alguna cosa tinc experiència és en anar a festes d'aniversari. Conec tots els happy, diver, txiqui i fantastic parc de la meva comarca i rodalies. He suportat infinitat d'estones de crits, d'olor de peus i de triangles de pa de motlle una mica ressecs. He anat a hípiques, a menjar hamburgueses, a fer tirolines i a ballar amb l'Olaf. Fins i tot a una festa de l'escuma. Diria quela vida és allò que passa mentre vaig a aniversaris.

Per això em sembla que d'aquest tema cal que en parlem. Penseu que la moda actual implica convidar a tota la classe. Per tant, si cada fill ha d'anar a més o menys una vintena d'aniversaris per curs i tres dels quatre fills tenen una vida social activa... el resultat és esfereïdor. He anat a més festes en els 9 anys que sóc mare que en tota la meva vida. Per a tots aquells que entreu ara en la roda dels aniversaris us diré que hi ha dos grans fronts oberts:

El regal: hi ha l'opció de fer un regal col·lectiu, un regal individual o bé es posen els diners. Jo m'he trobat totes les opcions possibles: posar els diners en una bústia a l'entrada de la festa, donar-los directament a la mare organitzadora, fer regals gegants (un cop vam regalar una piscina, no és broma) o bé participar en regals col·lectius a les festes on es celebren molts aniversaris a la vegada.

Però el regal més temut és l'individual. És aquell on els nens es posen en filera en una mena de cerimònia de vassallatge i van donant paquets. Sabeu allò tan nostrat dels pongos de l'amic invisible? doncs el mateix, però en versió joguines infantils. Els meus fills han rebut regals claríssimament reciclats i he vist tornar a posar en circulació alguna joguina que ja fa un parell d'aniversaris que reapareix. Com a experta us diré que si el paper no ve de cap botiga identificable i el veieu un pèl arrugat, sospiteu. Al capdavall el nen que fa anys, acaba tan aclaparat que no sap ni què, ni de qui, ni com han arribat tantes joguines a casa seva.

Els pares: és l'altre tema a resoldre. Què en fem? costa dir-los que no es quedin i s'ha de preveure berenar també per ells. Per a molts és l'ocasió perfecta per conèixer els companys de la classe del fill i posar cara a la resta de pares del grup del whatsapp. A vegades fins i tot es creen subgrups amb títols del tipus "Aniversari Biel", com si no en tinguéssim prou de missatges i de grups. Els aniversaris permeten la desvirtualització. I si ets dels valents que celebres la festa a casa, el tema dels pares encara costa més de gestionar. Hi cabran a casa? els faig berenar? saps què, simplifico i tirem de txiqui-parc.

Tot això em fa pensar en les festes a les cases on només hi anàvem quatre o cinc amics o veïns o cosins. Inspeccionaves totes les joguines de qui et convidava i sí, potser la casa quedava un pèl desendreçada, però en tinc un record genial d'aquelles festes dels 80. El més important és que JUGÀVEM. No calia saltar ni córrer esverats i suats durant dues hores per castells de colors. Jugàvem, xerràvem, rèiem, berenàvem i ja n'hi havia prou. Potser sóc una nostàlgica, però enyoro els aniversaris vintage amb la taula del menjador plena de triangles de pa de motlle tovets i fets a casa.