Cinc Homes A Casa

La Samanta i la qualitat de vida
2

La Samanta i la qualitat de vida

Primer de tot em vull disculpar perquè fa molt temps que no escrivia (massa!). He tingut, i encara tinc,  la mare malalta i ja sabeu que les mares són peces clau en el trencaclosques de la vida. Això sí, no m'he volgut quedar indiferent a les declaracions de la periodista Samanta Villar i la moguda que s'ha generat a les xarxes socials. Per si no hi heu llegit, ella explica que ser mare és molt dur i que resta qualitat de vida. I jo ho llegeixo i em poso a cent. Perquè si ja costa moltíssim que hi hagi polítiques a favor de la família, només falta que la influencer de torn digui frases com...
Les 7 coses que he après de la Cati
0

Les 7 coses que he après de la Cati

Tot i que sé que aquest és un blog per parlar de família avui he volgut compartir aquest text en record d'una de les meves millors amigues, la Cati de Menorca. Avui hauria fet 44 anys. Tenir la Cati a la meva vida és una sort. I parlo en present perquè ella ja no hi és però el que em va ensenyar ho recordo i aplico cada dia. A la Cati ja no la tinc al costat però la tinc a dins. He pensat en les coses que em va ensenyar i he decidit que les volia compartir. Que la distància física no és important. És molt fort. A vegades dines amb algú cada dia de la teva vida però el tens a anys llum...
Només em passa a mi?
0

Només em passa a mi?

Sovint em passen coses que em fan pensar que tenir fills m'ha deteriorat alguna neurona o bé que m'he fet molt gran de cop. Necessito compartir-ho amb tots vosaltres per verificar que sí, que tot això ens passa a tots. Necessito dir el nom de tots el fills fins que encerto el nom que toca. De debò. Pensava que això només passava a les àvies. Tinc el nen davant, sé perfectament qui és, però tot i això el meu cervell es nega a encertar el nom a la primera i repasso la resta de germans. A vegades només dic la primera síl·laba i vaig canviant. O directament dic un nom que no toca fins que...
No us fa mandra anar de vacances a les famílies nombroses?
0

No us fa mandra anar de vacances a les famílies nombroses?

L'altre dia en un sopar d'aquests d'estiu amb amics em van preguntar si no em feia mandra anar de vacances amb els nens. El més curiós és que molta gent m'ho pregunta i he volgut fer un recull de les preguntes i altres comentaris (a vegades molt repetitius) que la gent ens fa a les famílies nombroses.  No us fa mandra marxar amb tots els nens? Home, doncs no. És el que hi ha. Vosaltres creieu que si fóssim mandrosos tindriem quatre fills? I anar de vacances ens fa la mateixa il·lusió a nosaltres que als que tenen un fill únic. Potser fer les maletes és un pèl més entretingut però ja us...
0

L'estiu sense filtres

Ja tenim l'estiu aquí. S'ha acabat la traca final de festivals estiuencs, festes de comiat i milers de missatges dels grups whatsapps de les mares decidint si comprar un smartbox al mestre o fer un àlbum de dibuixos que és molt més emotiu, on vas a parar. M'ho sembla a mi o aquest any el debat sobre el tema ha estat més intens que mai? Però per fi ha arribat el juliol i tenim els nens les 24 hores per nosaltres. De moment encara estan controlats però la primera quinzena de setembre ja en parlarem. Els meus acaben tan morenos i salvatges que si ve de visita un reporter de Callejeros, els fa...
0

5 coses (que no es diuen) dels grups de whatsapp de pares

Qui m'hauria dit que tenir una família nombrosa em convertiria en tota una community manager dels meus fills. Els gestiono diferents grups de whatsapp que acumulen un constant degoteig de missatges poc rellevants. Tinc els grups de pares de tres classes diferents, el grup d'esports, el grup de l'esplai i els grups temporals d'aniversaris, regals i esdeveniments variats. Si us acabeu d'incorporar a algun grup de whatsapp dels vostres fills potser us va bé saber que: - Hi ha grups alternatius. A banda del grup oficial de la classe, hi ha el grup oficiós. Existeixen grups B de la classe,...
0

Triangles de pa de motlle

Si en alguna cosa tinc experiència és en anar a festes d'aniversari. Conec tots els happy, diver, txiqui i fantastic parc de la meva comarca i rodalies. He suportat infinitat d'estones de crits, d'olor de peus i de triangles de pa de motlle una mica ressecs. He anat a hípiques, a menjar hamburgueses, a fer tirolines i a ballar amb l'Olaf. Fins i tot a una festa de l'escuma. Diria que la vida és allò que passa mentre vaig a aniversaris. Per això em sembla que d'aquest tema cal que en parlem. Penseu que la moda actual implica convidar a tota la classe. Per tant, si cada fill ha d'anar a més...
0

El miracle d'anar de vacances

Arriben dies de festa i els que tenim molts fills tombant per casa ja tremolem. La Setmana Santa encara la podem conciliar, tot plegat són deu dies, però segur que tots ja esteu pensant en la fantàstica ginkama dels tres mesos d'estiu on hi participen avis, esplais, colònies, dies al poble i dies amb nosaltres. I encara ens queda la temuda primera quinzena de setembre on anem restant els dies com si fóssim a la presó. El miracle de conciliar, va dir l'Évole a Salvados el diumenge passat. El que és un miracle és fer vacances quan tens família nombrosa. Igual que a Suècia tenen un verb...
0

Quan aprendre arriba a l'ànima

Coincidireu amb mi que quan en Carles Capdevila parla, a pares, mestres i educadors ens posa la pell de gallina perquè cada frase és per emmarcar. Quina passada que hi hagi algú que sempre troba les paraules justes fins i tot en els moments més injustos. L'agraïment i el reconeixement públic que aquesta setmana ha fet envers els mestres em fa pensar en els mestres de la meva vida. I no em refereixo a aquells que m'han fet classe, d'aquests n'hi ha molts, sinó als que m'han ensenyat i educat, que no són tants. Tots tenim un mestre de referència de qui hem après molt i que ens ha fet una...
0

El pal del tetris

Les meves amigues són com el pal del tetris: les espero amb moltes ganes i quan arriben... tot ho solucionen i tot ho simplifiquen. El cap de setmana que passo amb elles és un com un reset que m'ajuda a encarar la partida de la vida amb més energia que mai. Ens veiem poc perquè ens separen molts quilòmetres i molts fills, però quan estem juntes la conversa es reprèn en el punt exacte en el que la vam deixar. Plorem de riure, el riure compulsiu i terapèutic que ens ajuda a sentir que estem unides com sempre. Que bé que va riure en un grup d'amigues on darrerament hem vessat moltes...

Magda Minguet

Magda Minguet

Magda Minguet (Calafell, 1977). Sóc historiadora de l'art, periodista i educadora familiar. Treballo com a professora a secundària i col·laboro en diferents mitjans de comunicació, on parlo d'escola, educació i família. M'interessa molt l'estudi sobre el desenvolupament de l'hàbit lector en els nens, la presència de les pantalles en l'àmbit familiar i com intentar que conciliar no sigui ciència-ficció. Tinc quatre fills de 8, 6, 4 i 0 anys. Sembla una feinada, però la realitat és que ser mare m'ha simplificat molt la vida: mai més he dubtat del que és important.