Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

El que pot amagar la por: ansietat

Durant el desenvolupament d’un nen hi ha situacions on es manifesta tan la por com l’ansietat. Que sorgeix abans la por o l’ansietat? Tenim por i ens angoixem o tenim ansietat i ens agafa por?

En un altre article esmentàvem que si una por persisteix s’ha de valorar l’existència d’algun trastorn associat, sobretot d’un trastorn d’ansietat. I què és?

Un trastorn d’ansietat es caracteritza per un estat emocional de tensió i d’excessiva preocupació, on apareix una por irracional, que produeix un malestar en el nen i interfereix el seu funcionament en la seva vida quotidiana.

Existeixen diferents tipus com, per exemple, el trastorn d’ansietat per separació que és un excessiu aferrament dels nens envers les figures adultes que els cuiden i una reticència a separar-se’n; el trastorn d’ansietat generalitzada que és una preocupació excessiva en situacions diverses sense causes justificades; el trastorn per estrés posttraumàtic que és un patró que sorgeix com a conseqüència d’un fet traumàtic com ara un accident, un abús, la pèrdua d’un ésser estimat o una catastròfe; i la fòbia social que és un patró caracteritzat per la por excessiva a participar en situacions socials.

I com es pot tractar?

A nivell psicoterapèutic el tractament cognitiu-conductual ajuda al nen a identificar els pensaments que originen aquest estat d’ansietat i li dóna estratègies per a modificar-los. Diversos estudis publicats mostren com en alguns casos el tractament farmacològic és també necessari.