La por és un mecanisme natural que alerta a un nen d'un perill amb riscos innecessaris. Cal dir que les pors formen part del desenvolupament del nen i, com hem dit, li proporcionen mitjans d'adaptació als estímuls estressants, capacitat d'afrontament i maduresa cognitiva. Convé distingir les pors normals, que desapareixen de forma espontània sense interferir en el funcionament quotidià del nen i que es mostren de forma lleu, de les pors patològiques o fòbies, que requereixen d'avaluació i intervenció específica. Què passa quan les pors són desproporcionades, persistents i interfereixen en la vida diària del nen? En aquests casos estem davant d'un trastorn emocional important. I quan podem dir que aquests pors són desproporcionades? Precisament quan l'objecte que causa la por no és amenaçant i el nen mostra unes reaccions exagerades, i persistents, quan les pors poden aparèixer en qualsevol moment. Així, els nens que presenten pors importants no sempre són capaços de manifestar el seu malestar real a través del llenguatge. Llavors com podem saber si el nen té por? En aquests casos ens haurem de fixar en les conductes que manifesten per determinar si darrere la por hi ha una alteració emocional significativa, fent referència a aspectes d'ansietat. Els principals indicadors d'una possible alteració emocional, que requereix ajut, són els següents:
- Dificultats amb les relacions socials.
- Resistència a quedar-se sol amb persones no familiars.
- Dificultats per anar a dormir sol.
- Presència recurrent de malsons.
- Queixes de que li fa mal la panxa, el cap, ...
- Preocupar.se massa per les coses.
La por, per tant, es presenta com a excessiva i irracional. Si observem, a més, que la por és produïda per un estímul o situació específica, que és molt aguda i persistent en el temps, constituirà un trastorn emocional important i caldrà d'una actuació específica.
