Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

El fracàs escolar i les noves tecnologies

Aquesta setmana ha sortit publicat en diversos mitjans una notícia que, malgrat no ser nova, si ens permet explicar una bona part de la realitat que viuen els estudiants d'avui dia. I aquesta realitat és que el fracàs escolar ha anat en augment des de l'aparició de les noves tecnologies.

Un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de la Salut (ICS) i la Universitat Ramon Llul (URL) conclou que el 89% dels joves té el seu primer mòbil abans dels 13 anys. Fins aquí no seria res estrany ja que molts pares creuen que el mòbil és una bona eina per tenir localitzats als seus fills o per comunicar-se amb ells. El problema, per tant, rau en el possible mal ús que se'n pot fer del mòbil a aquestes edats.

Aquest mateix estudi relaciona el nombre d'hores diàries que s'usen aquests dispositius a casa amb el fracàs escolar. Si l'ús de mòbil i ordinador supera les tres hores diàries el percentatge de fracàs escolar s'enfila fins pràcticament el 30% dels alumnes. És a dir, com més hores s'usen les noves tecnologies, i menys supervisió parental hi ha, més males notes.

Cal diferenciar l'ús lúdic de les noves tecnologies amb l'ús educatiu. Avui dia, malauradament, per a molts pares es fa difícil poder-ho distingir. El motiu, entre altres coses, és la implantació, en moltes escoles, dels ordinadors a l'aula. Es fa difícil que els pares puguin saber si els seus fills estan fent els deures o bé estan consultant el correu electrònic, o fent un comentari a Facebook, o mirant el Twitter, o penjant una foto a Instagram, o mirant algun vídeo a YouTube.

L'estudi també conclou que és possible que els nois més consumidors de tecnologia presentin una actitud més negativa cap als estudis, que s'hi dediquin menys. Així com que també que tinguin una personalitat que els fa més proclius a enganxar-se, ja sigui al mòbil, a internet o a les drogues. A això s'hi afegiria que a casa les normes podrien ser més laxes, que els pares no s'hagin preocupat prou pel que fan o deixen de fer.

Llavors el problema on està? Evidentment, no en la tecnologia en si sinó en el mal ús de les noves tecnologies. L'autora principal del treball posa èmfasi en la necessitat de realitzar campanyes de prevenció a Educació Primària i a l'ESO sobre el mal ús de les tecnologies. D'aquesta manera es poden prevenir conductes de risc i possibles addiccions, així com també una baixada en els resultats acadèmics.

Què podem fer des de casa per intentar ajudar als nostres fills en aquest sentit? En primer lloc, convertir-nos en un exemple per a ells. Què vol dir això? Senzillament, ensenyant-los a fer un bon ús del mòbil i l'ordinador i no ser nosaltres, com a pares, qui estiguem tot el dia “enganxats” a les noves tecnologies. A més, també cal limitar el temps en que estigui connectat. Si veiem que el nostre fill té algun tipus de problema a l'hora d'usar les noves tecnologies també es recomana acudir a un professional qualificat per a que ens orienti en aquest tema.