Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Per uns cànons de bellesa més saludables i justos

La moda i les talles.

Per uns cànons de bellesa més saludables i justos: La moda i les talles. Zoom

Per uns cànons de bellesa més saludables i justos: La moda i les talles.

Fa poc més d’una setmana podíem llegir al diari ARA que dos grans conglomerats francesos d’empreses de moda (LVMH i Kering) havien protagonitzat un moviment (petit, però moviment) en direcció a aconseguir que la moda es desenvolupi entorn a uns cànons de bellesa més saludables i justos (sobretot cap al cos de la dona). La notícia de la que parlem és l’aposta d’aquestes dues empreses a no contractar models per sota de la talla 34, en el cas de les dones i de la talla 42, en el dels homes i l’exigència d’un certificat mèdic per a demostrar el bon estat de salut dels mateixos, entre d’altres mesures.

I per què és important que la moda s’impliqui en seguir aquests cànons i no d’altres? Per què és important que la moda prioritzi la salut a un cànon estètic? Perquè evidentment la moda, els estils de consum, els mitjans de comunicació i, en definitiva, tot aquell conjunt de imatges i pràctiques culturals de la nostra societat tenen repercussió en la imatge interna que es crea la persona que ho rep i tenen repercussió en el que les persones considerem “bo” o “dolent” i tenen repercussió en el que les persones associem a un pes o a un altre, inclús tenen repercussió en el que desitgem i en el que prioritzem en la vida. Per tant, la moda té responsabilitat i qui té responsabilitat ha de ser conseqüent.

Per tant, aprofitem aquest petit espai de divulgació per aplaudir la iniciativa d’aquests dos conglomerats de moda, puntualitzar que no és suficient i que caldrà fer més passes en aquest sentit si volem aconseguir revertir aquesta situació, per una banda, i per altra reivindicar que la salut és prioritària a l’estètica i que és il·lògic que se’ns persuadeixi i que prevalgui el discurs que la salut psicològica (la satisfacció, el benestar o la felicitat) s’aconseguirà a través d’una dieta restrictiva, d’un pes determinat o una imatge corporal concreta. Al contrari, aquests tipus de missatges el que promouen és que la salut sigui secundària, no prioritària i que augmentin les probabilitats de desenvolupar una patologia de la conducta alimentària, que és a més profundament injusta des del moment en que aquests missatges tenen un tractament desigual si van dirigits a dones o a homes.

Dr. Jordi Sasot Llevadot

Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro

Psicòleg Clínic Infanto Juvenil