Criatures 12/05/2014

TDAH: nens adoptats

2 min

En els darrers anys hem presenciat un increment exponencial de la taxa d'adopcions internacionals al nostre país. Adopcions de països com, per exemple, Rússia, Etiòpia, Mali, Marroc, Ucraïna, Brasil, Colòmbia, Xina o Kazakhstan (informació de l'anuari estadístic de Catalunya, realitzat pel Institut d'Estadística de Catalunya, en referència a les adopcions internacionals a Catalunya en el període de 2009 a 2013). Aquesta tendència segueix aquella que ja s'esdevenia en altres països desenvolupats tan a Europa com als Estats Units d'Amèrica.

Entre els problemes que poden presentar els nens adoptats es troben les dificultats neurològiques i psicològiques, que en general tenen més transcendència en adopcions per sobre dels dos anys d'edat. Cal destacar que molts d'aquests nens tenen una història vital confusa, en el sentit que en el moment que ingressen en una institució es té, en moltes ocasions, molt poca informació d'aquests nens. D'acord amb el informe publicat al Journal of the American Medical Association un nen adoptat presenta, com a mínim en el seu desenvolupament, el retard d'un mes per cada cinc mesos que passa en una institució.

I, exactament, de què parlem al esmentar aquestes dificultats neurològiques i psicològiques? Al que fem referència és a les dificultats com, per exemple, els trastorns del desenvolupament psicomotor, les alteracions de la parla i del llenguatge, les alteracions emocionals i afectives, els trastorns de la conducta (és a dir, la hiperactivitat entre d'altres) i els trastorns de l'atenció amb les seves conseqüències per a l'aprenentatge.

I respecte al TDAH què en podem dir? Si veiem diversos estudis que s'han realitzat podem dir que en referència a l'estudi de la població adoptada s'ha de ser molt acurat: sabem que el predomini de TDAH és molt més alt i que són nens amb un cervell que necessita temps per madurar. Queda clar, amb això, que el seu diagnòstic psiquiàtric i psicològic ha de ser sempre molt prudent.

stats