Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Què faig quan el meu fill té por?

És habitual trobar-nos casos on els propis pares són qui consulten que fer quan el seu fill té por.

Li faig cas? Li dono importància? Ignoro la seva conducta? Li dic que no tingui por perquè és una tonteria? El renyo? Evito el què li fa por? Aquests i d’altres interrogants són els que, en algun moment donat, es fan tots els pares al veure que el seu fill té por.

Quines són les pautes que els hi podem donar als pares per ajudar al seu fill a superar aquesta por?

En primer lloc hem d’escoltar al nen i, en cap cas, menysprear les seves pors. El que sí podem fer és intentar desdramatitzar la situació, és dir, treure-li una mica de ferro a la situació.

A més, els pares han de transmetre-li afecte, tranquil·litat i confiança. Com s’aconsegueix? D’una banda, normalitzant la por: per exemple, que un o els dos pares expliquen al nen pors que ells tenien quan eren nens. D’altra banda, ser comprensius envers la seva por i, per tant, actuar sota la consigna que la por és una emoció normal en l’ésser humà i és un aspecte que apareix durant el desenvolupament de qualsevol nen.

També podem ajudar-lo a afrontar la seva por. Una de les maneres és actuar amb confiança davant la por que tingui. No s’ha d’evitar ni la por ni parlar-ne d’ella ja que això el que pot fer és reforçar-la. Per contra, cada cop que superi les seves pors s’ha de premiar la seva conducta. Una manera ben senzilla de fer-ho és felicitant-lo. Si veiem que és incapaç de treure’s la por del cap hem de jugar o fer coses que el distreguin.

Un aspecte fonamental és que el nen mai dormi als llits dels pares en aquestes situacions ja que és el comportament que ell aprendrà per superar la por. En tot cas, cal anar a l’habitació del nen i estar amb ell fins que es tranquil·litzi o s’adormi. Deixar-li ben clar que on ha de dormir és al seu llit i que estem aprop per si necessita alguna cosa.

Cal deixar ben clar que si la por persisteix s’haurà de veure si al darrera d’aquesta simptomatologia hi ha associat algun altre tipus de trastorn com, per exemple, trastorns d’ansietat. D’això en parlarem més endavant.