Criatures 30/03/2016

Intel·ligències múltiples

3 min

Què vol dir ser intel·ligent?

Fins fa relativament poc temps, la idea sobre el que és la intel·ligència no havia estat desafiada. S'assumia i presumia que la intel·ligència era bàsicament la capacitat de raonar de manera lògica i posseir un bon bagatge cultural, és a dir, conèixer; fonamentalment sobre referents culturals clàssics. Però anem una mica més enllà, i no ens conformem amb el que pressuposem. Què vol dir ser intel·ligent?

Si realitzéssim el mateix exercici que vam fer en l'article escrit la setmana passada en aquest blog, buscaríem al diccionari i trobaríem la següent resposta:

21f. Capacitat major o menor de comprendre, d’aprendre, de resoldre situacions noves, etc. La intel·ligència humana. Donar prova d’intel·ligència. Intel·ligència privilegiada.

Per tant, podríem afirmar que és intel·ligent qui resol problemes o situacions, de manera àmplia. Però el nen o nena que té destresa en resoldre conflictes amb les seves amistats o algú que té destresa en orientar-se en l'espai, diem que és un nen intel·ligent? O reservem la paraula «intel·ligència» per assenyalar només aquells nens i nenes amb destresa per solucionar problemes de lògica o de matemàtiques?

Howard Gardner i el seu equip de la Universitat de Harvard (1983), fa dues dècades van desafiar la idea sobre què és ser intel·ligent. El model o teoria que van proposar en el llibre Estructures de la ment. La teoria de les intel·ligències múltiples, és que la intel·ligència és múltiple, és a dir, que no només hi ha una única manera d'entendre la intel·ligència sinó varies. Per tant, no només la intel·ligència lògica-matemàtica i la intel·ligència lingüística són demostracions d'una persona intel·ligent sinó que n'hi ha més, concretament es parla d'intel·ligència: musical, espacial, corporal i dues formes d'intel·ligència personal, una dirigida cap als altres (resoldre problemes socials, per exemple) i una altra dirigida cap a un mateix (resoldre problemes d'un mateix), en total 7 tipus d'intel·ligències. Posteriorment, es va proposar un vuitè tipus d'intel·ligència, la naturalista. I més endavant, un novè, la intel·ligència existencial.

La grandesa del treball liderat per Gardner, va ser posar la paraula «intel·ligència» allà on la majoria parlaven de «talent», la reflexió que hi ha darrere de tot el treball de Gardner es podria resumir en la següent pregunta: perquè hem d'anomenar «intel·ligents» a les persones bones amb els números i només «talentosos» a aquells que dominen el to, l'harmonia i el timbre?

La idea, llavors, que les intel·ligències són múltiples i que hi ha nens que són bons pensant de manera espacial, que n'hi ha que són bons pensant de manera lingüística o d'altres que ho fan a través de l'experimentació corporal, per exemple, comporta que el com s'organitza i el què es valora o es deixa de valorar en el sistema escolar ha de canviar per adaptar-se a aquest diferent tipus de fortaleses intel·lectuals i per a ser justos i conseqüents amb la idea que no tots els nens i nenes són iguals i no tots els nens i nenes pensen i representen les seves idees dins de les seves ments de la mateixa manera. I el que és més important, que aquell nen o nena que no sigui talentós en la capacitat de pensar de manera lògica o matemàtica, per exemple, no vol dir que no sigui intel·ligent o no tingui altres talents. Per tant, el sistema educatiu just és aquell que no tracta i valora a tots d'una única manera, sinó en la seva diversitat.

En aquest enllaç que proporciona el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya podreu trobar informació i una enquesta orientativa que us podrà ajudar als pares i mares que estigueu llegint aquest article a entendre i valorar les diferents intel·ligències dels vostres fills:

Cliqueu aquí

Dr. Jordi Sasot Llevadot Psiquiatra Infanto Juvenil

Cristian Toribio Amaro Psicòleg Clínic Infanto Juvenil

www.centreguia.cat

stats