Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Hipersexualització infantil

A principis d'aquest mes de Març fou el Dia Internacional de les Dones. Arran d'això van sortir publicades informacions, a molts mitjans entre ells el diari ARA, respecte a les diferències entre homes i dones. I més concretament es va parlar d'un problema que pot tenir greus conseqüències en les futures generacions. Es tracta de la hipersexualització infantil.

Què vol dir això? Es tracta del prototip estètic i conductual provinent de models de joguines, de les sèries, els videojocs, les pel·lícules, les xarxes socials o els videoclips musicals. No tant sols és una moda sinó un patró que s'instal·la en els nens i adolescents. I es veu més clar en el cas de les nenes. En elles es tradueix en patrons de seducció i de desig per part de l'altra, el que comunment coneixem com a “objecte sexual”. En aquest sentit, això afecta a l'autoestima d'aquestes nenes perquè els valors que es poden extreure d'aquest prototip són perjudicials en tots els seus àmbits de la vida.

Al 2001, el Govern britànic publicà l'Informe Bailey on indica l'augment de la sexualització de les expressions, postures i codis de vestimenta considerats com a molt precoços. A més, al 2007 l'APA (American Psychological Association) va publicar un document on alertava de la tendència a sexualitzar als nens en les societats modernes, és a dir, els més petits són bombardejats amb models de persones d'èxit social, què triomfen per posseir uns atributs físics que els converteixen en objectes sexuals, sense tenir en compte les seves qualitats personals, acadèmiques o professionals.

I quin patró és aquest? Per exemple, veure nenes vestides com si tinguessin més edat de la que tenen. També nines que semblen mini-adultes. Són nenes que es preocupen molt de la seva imatge, aspecte que pot convertir-se en un dels factors relacionats amb l'augment de trastorns de la conducta alimentària durant l'adolescència. És a dir, els mitjans de comunicació i les xarxes socials potencien el culte al cos i a la imatge corporal. No només són els mitjans els responsables d'aquest canvi sinó que també els pares i familiars d'aquestes nenes ja que són els models a seguir per a les més menudes i, per tant, és la família el primer àmbit on cal donar exemple.

Una altra conseqüència d'això és que la transició de la infància a l'adolescència és més ràpida i això implica també la precocitat en la sexualitat.

I com es pot prevenir? En primer lloc, dosificar els mitjans de comunicació que usen els menuts de casa. A més, cal escoltar-los i parlar amb ells sobre el què veuen i què n'interpreten. Caldrà ensenyar-los que és realitat i què és ficció. De la mateixa manera, s'hauran d'introduir altres valors més enllà de la imatge física. Com hem dit abans, caldrà que els pares es converteixen en el model a seguir i, per tant, seran els pares qui donin exemple en aquest sentit. Finalment, caldrà fer-los veure que cada persona és única i que la bellesa no només té a veure amb la part física sinó que també té relació amb la intel·ligència emocional, la personalitat, el caràcter, la conducta.