Ser pares és una feina les 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Per això és important que els pares no arribin a nivells d’estrès excessivament alts en el seu dia a dia per evitar apropar-se al que s’anomena la síndrome del burnout o síndrome del cuidador cremat. Tenim clar el paper educatiu dels pares, però també hi ha pares que han de tenir una dedicació molt plena cap als seus fills, per exemple, amb nens amb trastorns com l’autisme o la hiperactivitat. La principal característica d’aquesta síndrome dels pares és la insensibilitat cap el trastorn, és a dir, que els afectats no es donen compte que ho pateixen. A banda d’aquest tret també manifesten: • Cansament. • Irritabilitat sense motiu aparent. • Actitud indiferent i negativa. • Aïllament social. • Pèrdua d’interès per les activitats de les quals abans gaudia. • Malalties freqüents i dolor crònic. • Dificultats per concentrar-se. • Canvis en els patrons del son i de la gana. • Sentiments de desesperació o impotència. • Consum inapropiat d’alcohol, medicaments o d’altres substàncies. Què faig si començo a veure alguns d’aquests símptomes en el meu dia a dia? Hem de trobar solucions per fer disminuir tota aquesta simptomatologia. S’ha d’aprendre a posar límits a les nostres autoexigències com a pares i, per tant, cal trobar temps per a nosaltres mateixos. I com es fa això? Es pot demanar ajuda quan es necessiti a familiars, amics i persones conegudes. O bé contractar, si això és possible, a un professional per delegar certes activitats. També cal consultar al professional que porta al nostre fill o filla per replantejar els aspectes terapèutics,ja que habitualment sempre hi ha solucions que poden millorar la vida familiar. Tot amb un objectiu: és molt important cuidar-se perquè els nostres fills necessiten a uns pares que estiguin bé física i mentalment.
2 min
