Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Ansietat al menjar

L’alimentació és una part fonamental en la vida de tota persona. Hi ha gent, però, que té alguns desordres alimentaris com, per exemple, menjar de forma compulsiva. Què vol dir? Quines en són les causes?

Primerament cal aclarir que les emocions juguen un paper important per entendre aquest tipus de desordre alimentari. Hi ha casos en què, per exemple, quan les persones s’angoixen adopten un conducta ansiosa a l’hora de menjar, és a dir, alimentar-se compulsivament. Nervis. Frustració. Problemes. Conflictes. Desànim. Apatia. Tot això pot influir en l’estat anímic i pot desembocar en aquesta conducta d’ansietat que afecta directament a l’hora de menjar.

Per tant, sorgeix la pregunta de si menjar de forma compulsiva és un comportament compensatori per reduir l’ansietat quan apareix? La resposta és sí. Hi ha circumstàncies en que no es menja pel plaer d’alimentar-se, o per saciar la sensació de gana, sinó que es fa per emmascarar emocions com la tristor, la ira, la frustració o l’ansietat que se senten en una determinada situació.

És a dir, el fet d'emmascarar la realitat en aquesta conducta compulsiva causa malestar. S'opta per negar o no fer cas del que està passant perquè o bé no sap com fer-hi front o perquè no li ve de gust. Simplement es tracta de tapar de forma transitòria aquestes emocions, les quals tard o d’hora tornaran a aparèixer. Per tant, consumeix cert tipus d'aliments que pugen l’estat d’ànim, provoquen un augment de l’activació, un major benestar i tranquil·litat. És a dir, productes com la xocolata, la pasta o productes que contenen sucre influeixen en l'alliberació de serotonina i d’endorfines, les quals tenen un paper fonamental en la regulació del benestar.

És molt important tenir estratègies d’afrontació de les situacions i resolució de conflictes per, precisament, no caure en aquest tipus de comportament per tal d’emmascarar la realitat. I això com afecta els nens i adolescents? De la mateixa manera que un adult pot tenir dificultat per afrontar les situacions, a un nen o adolescent els hi pot passar el mateix. Per tant, l’ansietat a l’hora de menjar no entén d’edats.